Un senyor damunt un ruc… Vetaquí el nostre himne nacional quan un grup de gent de Menorca es replega i va de bolla.
1287 ha esdevingut una fita històrica en el nostre sentir com poble i de llavores ençà el celebrem més o manco fa ja uns set-cents vint- i- vuit anys.
Commemorar quelcom o qualcú comporta sentir el temps com essent “ biològic” més bé que com un esdeveniment cronològic repetitiu . Per açò que Els Tres Tocs en terra de Ses Murades a Ciutadella mos posi, sí, la pell de gallina…
Així, idò, la Conquesta del Rei Alfons III que recordem mos dur de la mà a la Diada Constitucional que ara festegem, semblant a quan hom rema i que mirant enrere com al passat hom avança capdavanter en el mar del temps.
Aquesta manera de fer camí , remant amb els ulls fixos a popa i és la proa emperò que corre fent front a la mar, és una paradoxa en sí. El passat és la gesta d’un futur.
Malauradament la nostra Diada no engresca de debò a quants avui vivim i som a Menorca: nadius i forasters…ciutadans tots.
L’esquena que donem a l’altre no concorda amb l’estar d’esquena a proa que en el mar remant força mos far avançar.
L’idea que avui marca a Europa i que és única entre moltes cultures és deixar-se veure i interpel·lar mitjançant l’altre…perquè mirant-nos al mirall d’un passat nosaltres sols ( els nadius), hom aconseguirà el maquillar-se i res més amb un esforç mes tòts estèril, buit i magre de futur…diguem-li amb un complexe narcisista !
La toponímia i singularitat que avui fa Menorca diferent i estimada per molts, l’hem aconseguida amb el voler i l’esforç de tots arribats del buit de l’història.
Sentim aplegats el “Dia de Menorca” quan tots fem pinya vera i viva perquè no hi hagin vencedors i tampoc vençuts com antany i menys avui no volguem que visqui a Ca’nostra gent que ignorem o que faci nosa per un sentiment de xenofòbia per allò mortal del Charlie Hebdo a França…perque Ho som tots!
El moment històric que travessem, com en un vaixell dins la mar brava, demana que tots siguem endalt coberta aportant tot quant millor les nostres cultures i saber poguin afavorir perquè arribem a port tots de proa…com ho feu El senyor que malgrat la batuda d’un ruc,sense arrufar-se, decidit arribà sinó més… a peu.
Feliç Diada 2015 a tots i a totes.
