Com sol passar en moltes de les qüestions d’actualitat política, els temes tenen aparició pública als nostres mitjans, a vegades amb debat públic intens i retret mutu entre govern i oposició inclòs, però llavors desapareix com si res no hagués passat, encara que aquest tema sigui d’una gravetat intensa. És el cas de l’antic hospital de Verge del Toro. Vam saber que el Govern Balear va iniciar el procediment de retornar l’edifici de l’antic hospital a la Tresoreria de la Seguretat Social, i açò va provocar recel i debat públic durant uns dies, del qual vam extreure que l’edifici en si no era important pel govern municipal, però sí la necessitat de tenir instal·lacions per cobrir les necessitats sociosanitàries de Maó. Fum de formatjades: el tema va desaparèixer de l’esfera pública, i aquí no ha passat res.
Però la qüestió és molt preocupant, i no ens en podem desentendre per res. En el seu moment, des d’Ara Maó vam enviar una carta a l’alcaldessa de la ciutat, per saber exactament la seva postura sobre el tema i les seves repercussions. Ens van respondre, però si inquietants eren les declaracions del seu moment per sortir del pas, més ho ha estat aquesta resposta, que curiosament sembla exactament la mateixa que van fer en el seu dia a una altra formació política.
Plantejàvem el tema entorn a tres grans qüestions, i la resposta deixa oberts encara massa interrogants preocupants:
-
Reversió de sòl públic cap a ús privat. Ens preocupava saber que aquest edifici no seria un equipament de la ciutat de Maó, probablement els 9 milions d’euros que s’havien pressupostat per dur a terme la conversió en un centre sanitari han estat vistos com una despesa massa gran per al pressupost de la nostra comunitat. Responen que la situació de l’edifici s’hauria d’haver abordat el 2007, just acabat d’abandonar (les culpes a l’anterior govern, com quasi tot), el 2011 ja no hi ha res a fer, és un nou mamotreto per a la ciutat. Per què, idò, aquella foto de 2010 de la que llavors era candidata a l’alcaldia amb els seus companys a les escales del Verge del Toro exigint un ús sociosanitari per a l’edifici? Irresponsabilitat? Campanya electoral a qualsevol preu? Què ha passat aquí enmig?
-
Transparència en les accions públiques. El secretisme amb què aquesta reversió s’ha duit a terme almanco de cara als maonesos és preocupant i ho és molt més si, com sembla, aquesta instal·lació pública pot passar a mans privades. Els ciutadans i ciutadanes tenen el dret que els seus governants els expliquin què faran amb els recursos públics. En la seva resposta diuen que no hi ha cap secretisme i que informaran sobre aquests recursos públics. Però nosaltres xerràvem del retorn de l’edifici al ministeri i de les operacions urbanístiques, i d’açò no n’expliquen res. És més, diuen que la venda de l’edifici és la millor opció i esmenten que hi ha compradors interessats, però… de quina manera? Qualcú n’ha tret benefici? Què pensen fer aquests inversors privats i a costa de què?
-
Necessitats sociosanitàries a Menorca. En el fons, aquest és el més important de tot: la necessitat urgent que hi ha a Maó i a Menorca de places sociosanitàries per a malalts crònics, per a malalts amb necessitats especials que no poden ser cuidats pels seus familiars, malalts mentals que no tenen on anar, per accidentats que requereixen molt de temps per recuperar la seva mobilitat…
Actualment només hi ha 5 places sociosanitàries conveniades al centre sociosanitari de Santa Rita a Ciutadella per recuperacions postcirurgia i traumatologia, amb un màxim de 45 dies d’estada, una dotació clarament insuficient per les necessitats de Menorca i que van molt més enllà de la recuperació després d’una operació o convalescència.
Les instal·lacions sociosanitàries per als pacients de Menorca estan ubicades a Mallorca, de manera que els pacients oncopaliatius, neuro-degeneratius, amb lesions cròniques o els d’accidents de trànsit han d’anar als hospitals de fora de Menorca, on es perd el contacte amb les famílies, a part del cost econòmic, només cobert en part, que açò suposa per a aquestes.
L’alternativa és ingressar-los en geriàtrics on no hi ha especialistes per a les seves malalties i on viuen rodejats de gent major que presenta altres necessitats. Aquesta situació fa que la falta de disponibilitat de places per gent gran s’agreugi. Tant en un cas com en l’altre convindria tenir en compte l’angoixa que pateixen les famílies que no saben com resoldran aquesta dramàtica situació.
En l’escrit de resposta diuen que hi fa falta un centre sociosanitari funcional. Gran passa, reconèixer-ho! El conseller de Salut del Govern de les Illes Balears va afirmar en seu parlamentària fa just cosa de dos mesos que a Menorca no feien falta més places sociosanitàries. Estaria bé que l’Ajuntament de Maó li fes saber que sí, que fan falta, i no val només dir-ho a una carta a un grup de ciutadans per llevar-se el mort de damunt. En tot cas, no ens donen cap informació sobre si hi han fet cosa al respecte, cosa que ens dóna a entendre que aquest tema no és gens prioritari per l’equip de govern. I açò és la qüestió més preocupant de totes.
En definitiva, tenim un edifici abandonat que titllen de “mamotreto” que sembla que abans de les eleecions ja sabien que era inabordable, tot i que van fer-se una foto per reclamar-ne un ús sociosanitari; hi ha interessos privats interessats a invertir en l’edifici, però no diuen com es pensa fer ni quins procediments urbanístics emprarien; reconeixen la necessitat de places sociosanitàries, però no hi ha cap projecte darrere ni han fet res per posar-hi solució. Necessitam que els governs abordin els temes urgents que afecten a les persones del seu municipi.
