El GOB creu que l’equip de govern del Consell Insular ha apostat per la política de fets consumats en el cas del parc aquàtic. Però aquesta opció genera una gran inseguretat jurídica, que no facilita gens les inversions responsables a Menorca.
L’autorització havia de demostrar que un equipament d’aquest estil, per les seves característiques, necessàriament s’ha de situar en sòl rústic, cosa del tot indemostrable perquè els altres parcs aquàtics de l’illa es troben tots en sòl urbà. La cosa és més greu encara quan només a 300 metres de l’hotel hi ha parcel·les urbanitzables disponibles.
Al mateix temps, havia de tractar-se d’una instal·lació que “clarament contribueixi a la desestacionalització”. Amb totes les voltes que se li vulgui donar, un parc aquàtic és una oferta d’estiu. Es pot acceptar que serveixi com a complement als hotels de sol i platja, però desestacionalitzar és una altra cosa.
Per això no és estrany que els informes tècnics de la pròpia institució advertissin dels seriosos dubtes de la iniciativa. El Consell va optar per buscar informes externs que ho beneïssin.
Quan l’expedient del parc aquàtic va sortir a exposició pública l’agost de 2013, es van presentar al·legacions amb suficients arguments que avisaven de la incongruència que s’estava plantejant. Entre els al·legants hi havia algunes empreses que gestionen parcs aquàtics a Menorca -com s’ha dit, en sòl urbà- i que hi veien en el cas un exemple clar de competència deslleial.
L’autorització s’ha emparat també en la declaració d’interès general, un concepte que, en aquesta legislatura s’ha pervertit completament (amb la Llei 7/2012) quan es van modificar les condicions de tal manera que ara es pot considerar d’interès general un projecte que sigui d’interès estrictament particular.
Per acabar-ho de rematar, també s’ha concedit una exoneració dels paràmetres urbanístics que operen sobre aquella zona. Per exemple, segons la Llei de Sòl Rústic, el percentatge màxim de la parcel·la que es podrà ocupar per l’edificació i la resta d’elements constructius és del 4 (quatre) %, mentre que al projecte que s’està executant se li ha concedit el 55 (cinquanta-cinc) %. Igual passa amb el volum màxim admès per edifici, que segons la Llei és de 1.500 m3, mentre que en el projecte hi ha dos edificis de 2.474 m3
i 1.738 m3.
Davant aquest cúmul d’excepcions i incoherències, ara hi ha presentats varis recursos, i dos informes jurídics demanats pel Consell (un intern i un extern) diuen que les obres s’haurien d’aturar. El Consell segueix buscant altres informes que li diguin una altra cosa.
El parc aquàtic s’hagués pogut fer en terrenys urbans o urbanitzables, com ho han fet els altres fins ara. Hi ha parcel·les lliures més que suficients. Si s’ha fet en sòl rústic protegit no és perquè les seves característiques ho requereixin ni perquè desestacionalitzi, sinó perquè l’empresa disposava d’uns terrenys en rústic protegit.
S’està davant un cas on s’han forçat les interpretacions de les lleis, però que és tan poc justificable que ha provocat la reacció d’altres empreses i una recollida de 10.000 firmes que protesten.
No es discuteix que calgui fer ofertes complementàries al servei del turisme d’estiu. Si el parc s’hagués fet en sòl urbà o urbanitzable, aquest debat no hi seria. Perquè una cosa és revisar l’ordenació territorial per actualitzar-la i arreglar les coses que no funcionen, i una altra és articular maneres per reinterpretar les normatives bàsiques i el sentit comú davant tota la ciutadania.
No és aquesta la seguretat jurídica que ha de permetre que a Menorca arribin inversions responsables que ajudin a l’economia. A la nostra illa hi ha terrenys urbans i urbanitzables classificats i a disposició per poder créixer un 30 % més del que ara hi ha construït. No és un problema de disponibilitat de territori. L’ordenació territorial es va inventar (a nivell estatal i europeu) per evitar els tractes de favor, que tan deslegitimen les institucions públiques.
