Des del Grup Municipal del Partit Popular de Maó ens veiem obligats a fer un punt i a part en la gestió de l’Ajuntament per part de l’actual equip de govern format pel pacte entre Ara Maó i el Partit Socialista. I més després de la repercussió que ha tingut el concert de la banda Orrifar, el fet que al Consistori li hagi costat 14.000 euros i les desafortunades declaracions de la senyora Maria Membrive aparegudes aquest divendres 14 d’agost en alguns mitjans de comunicació.
Deixant de banda inicialment el fet de l’assistència al concert, ens agradaria que la senyora Membrive demanés disculpes per la seva frase: “El concert surt del pressupost que deixà l’anterior Ajuntament”. No disculpes cap a Águeda Reynés i al seu equip de govern sinó cap als maonesos, ja que sona a excusa infantil per justificar que s’ha vist superada per la situació. Aquest fet es pot entendre, la falta d’experiència pot jugar una mala passada i el temps demostrarà que en un camí complicat que dura quatre anys hi ha molts encerts però també molts entrebancs. Però aquests darrers no donen peu a excusar-los amb atacs cap a l’oposició, o al menys no creiem que sigui la forma més adient d’actuar.
Un punt que sí que és recriminable és el fet que aquest concert hagi costat 14.000 euros, un terç aproximadament del pressupost previst per les activitats per dinamitzar les diferents zones de Maó. Des que hi va haver el canvi de govern, el nou equip va dir que cercaria “accions concretes” i la realitat diu que la primera acció no s’ha donat fins al 13 d’agost, ben entrada la temporada turística, i ha sigut un error. Una equivocació, a més, bona de corregir de cara a pròxims esdeveniments perquè amb 14.000 euros i feina es podem fer moltes i millors coses com vam demostrar els darrers quatre anys.
Vostès van criticar les ‘Nits al port’ per, entre altres coses, ser una activitat que no estava consensuada amb els propis empresaris de la zona. Ens agradaria saber si aquest concert ho va ser i si tenen pensat reunir-se amb aquests per conèixer les valoracions. Per saber, més que res, si va ser una activitat que els convencés i amb la que han quedat satisfets. A lo millor només hi havia unes 50 persones a prop de l’escenari perquè la resta estaven omplint les terrasses dels negocis més propers.
Perquè, per a què negar-ho, organitzar un concert que ha costat 14.000 euros a l’Ajuntament i que hi vagin unes 50 persones no es pot considerar, en cap cas, un èxit. Dóna la sensació que s’ha fet ràpid i corrents, amb massa precipitació. La realitat deixa que el Consistori es va gastar uns 280 euros per persona, quantitat que, amb tots els respectes cap a Ossifar, permeten disfrutar de fins i tot dues entrades al concert d’Any Nou de la Filarmònica de Viena on l’entrada més econòmica és de 90 euros, gaudir de la millor butaca al Teatro Real a Madrid ubicada al cor del pati de butaques davant de l’escenari a una estrena que val 281 euros, 213 en qualsevol funció o d’un seient al palco VIP del Santiago Bernabeu per veure un Real Madrid-Atlético de Madrid on el preu mínim és de 226 euros, entre moltes altres opcions i molt variades.
I no ens val com a excusa allò del temps i del marge de maniobra. Perquè disposant de tot un pressupost ens sorprèn negativament que apostin un terç del mateix a una sola actuació quan creim que tal vegada s’hagués pogut fer petites actuacions setmanals, acordades amb els propis implicats, que segurament no haguessin arribat a aquests 14.000 euros, però clar, això suposa imaginació i feina, molta feina.
El càrrec de Batlessa, igual que el de Regidor/a, implica una gran responsabilitat i saber prendre les millors decisions possibles. No les més precipitades sinó aquelles que s’han analitzat prèviament intentant aconseguir el millor tant per la ciutat com per als ciutadans. I això en un plaç de temps que sigui el més adient pel seu benefici. Ser Regidor/a no és una feina fàcil, ho sabem, però tampoc es pot prendre com a tal. Tres mesos donen per trobar una bona idea d’activitat, dedicar-hi esforços de promoció, de difusió i recollir els fruits.
Creim, en aquest cas, que es tracta d’una decisió amb cert regust de fàcil, a jugar-se tot a una carta i veure què passa en lloc de cercar altres vies o formes de fer les coses que tant es pregonaven durant la campanya electoral i que a l’hora de la realitat estan resultant inexistents. Aquestes formes ens recorden a un temps passat i no tan llunyà que van fer perdre lluentor a la nostra magnífica ciutat.
