Sobre les obres de la carretera general i el “no hi ha res a fer”.
Bones notícies, s’imposa el seny, les obres desproporcionades de la carretera s’han aturat. Qui ho havia de dir? Fa uns mesos, tot i que ho vèiem molt complicat, vàrem ser molts els ciutadans que no érem capaços de pensar que no hi havia res a fer i quedar-nos a casa… i caminàvem…sí, fèiem llargues caminades per damunt l’asfalt per donar a conèixer la desproporció de les obres que es farien a la carretera. Però quantes vegades vaig haver de sentir que no hi havia res a fer i que estàvem perdent el temps.
Per sort, hi ha hagut clars exemples de reivindicacions que donen el seu fruit. Tots tenim present el recent conflicte educatiu i que tot i que seguim amb ràtios d’alumnat molt altes i sense beques menjador, poc a poc s’ha anat pacificant la situació.
Menorca no seria com és avui si no hi hagués hagut mobilitzacions. La meva memòria em transporta a quan era estudiant de BUP i els meus companys de classe d’Es Mercadal em vam dir que hi havia una manifestació per aturar les obres que es volien fer a la platja de Trebalúger. Idò cap allà! Això no pot ser!- vam dir. No era conscient ni coneixia reivindicacions prèvies. Crec que fou la meva primera manifestació, la record vagament però el seu record plana sempre que vaig a fer un bany a Trebalúger. Més que cap altra platja, Trebalúger la sent una mica més meva que les altres. El Camí de Cavalls fou una altra de les reivindicacions que record. Vàrem haver de tallar candaus i vàrem rebre insults per part de propietaris. Ves alerta! em deien …ves a saber com acabarà. I com ha acabat? Ja ho sabeu. Avui dia el Camí de Cavalls és un reclam turístic. Moltes de les persones que abans estaven en contra de la mobilització ara en fan ús turístic, tot i que malauradament pot suposar una pressió humana excessiva damunt dels seus valors naturals. A veure si haurem de tornar a sortir a reivindicar els seu patrimoni natural i etnològic perquè es tengui la cura que li pertoca.
Molt abans, ja hi havia hagut mobilitzacions per la protecció del territori, una de les més importants seria la campanya de mobilització per aturar el port esportiu i la urbanització que s’havia de fer a l’Albufera des Grao. Ara, ni tindríem Parc Natural, ni seríem Reserva de la Biosfera, ni no sé quantes coses més.
El que vull destacar és que si no fos per les iniciatives que han tingut diferents associacions, col·lectius i persones, Menorca no seria aquesta illa amb cales tranquil·les i paisatges de postal. Seria molt diferent, no cal mirar gaire enfora per saber el que hauria pogut passar.
És evident que tot no ho aconseguim. També hi ha hagut coses que no s’han pogut aturar, com per exemple la dessaladora (semblava imprescindible i encara sense funcionar) o el dic (que encara se’n xerra del què ha costat), però aquella frase que diu, “no hi ha res a fer” és falsa. No podem deixar que els polítics i els lobbies de poder facin lliurement el que els interessi. Els ciutadans hi hem de dir la nostra i quan no hi esteim d’acord, mantenir-nos ferms, tot i que cansi i desgasti. Perseverar ens fa més lliures, més dignes i estar més orgullosos del que aconseguim.
Ara tenim un nou repte: participar del nou projecte de la carretera. Hem de fer saber als governants quin model de carretera volem. La carretera pot ser una via ràpida sense cap tipus d’encant, que suposi poder viatjar des de Maó a Ciutadella sense aturar-se a cap municipi o, per altra banda, fer que quan es passi a través dels diferents pobles s’hagi de reduir la velocitat i potser així donar l’opció a visitar-los. Sembla que esteim molt preocupats pels turistes que ens visiten. Als que creieu que no hi podem fer res, que tot està fet, ja podeu anar baixant la persiana. Així de fàcil, les coses no funcionen i la culpa és dels altres.
Tot i que no tenc una opinió clara de com ha de ser la carretera, el que sí que crec és que moltes destinacions turístiques que ofereixen valors semblants als nostres no tenen grans infraestructures. He viatjat per Escòcia i per Còrsega i ni l’una ni l’altra tenen aquest tipus d’infraestructures. Les Highlands tenen en molts casos un únic carril, distàncies molt més llargues i no veig que la gent torni d’Escòcia gaire emprenyada per aquest motiu (ni tampoc pel seu clima plujós i fred). Es va més a poc a poc i llestos. Els que parlen de seguretat a la carretera, han de tenir ben present que de vegades carreteres més bones suposen més velocitat i acaben essent menys segures. La carretera forma part del model turístic i una gran infraestructura no lliga amb un model de natura i sostenibilitat que sembla que és el que s’ofereix a Menorca. Ara, s’ha d’obrir un procés de participació ciutadana real on els responsables del projecte escoltin la opinió de la ciutadania. Sense cap dubte, hem d’estar atents, hi tenim molt a dir perquè hi ha molt en joc.
