El tiempo lo es todo. En los negocios, en el amor, en la naturaleza, en el arte, en la música, en la vida. Basta un segundo para que un relámpago llene de luz una noche de tormenta o una emoción intensa se derrame en lágrimas. En minutos, la noche y el día se toman la alternativa, y unos trazos dibujan el primer boceto del ilustrador. Unas pocas horas convierten múltiples ingredientes en apetitoso banquete o frustran o culminan una operación empresarial.
Se necesita un día para confeccionar un periódico de papel y unos cuantos más, para pulir una poesía. En unas semanas arranca el escultor el alma a la madera, el metal o la piedra, pinceladas vibrantes se apoderan del lienzo, un sinfín de ensayos dejan lista una obra de teatro para ser representada, un cúmulo de notas compone una melodía.
Escribir una novela o diseñar y lanzar un nuevo producto o servicio pide meses y han de pasar varias estaciones para que el campo se vista de flores y los árboles desnuden sus copas, para que el amor alocado mute en amor reposado. Y, con frecuencia, hay que esperar años para que un sueño largamente acariciado se convierta en realidad.
Menorca soñó un día que su idilio intuitivo y fecundo con la música iría más allá “d’anar de vega”, dels “caus”, del jaleo, del “Deixem lo dol” o la Estudiantina; iría incluso más allá del Orfeò Maonès, el Ateneu de Maó, el Cercle Artístic de Ciutadella o las Temporadas de Ópera. Menorca soñó que sonaría más y más. Bandas, orquestas, corales, ensembles, agrupaciones músicales…integradas por músicos formados en la Isla junto con otros venidos de fuera.
En 1976, soñó con la Academia de Música Santa Cecilia, transformada cuatro años más tarde en extensión del Conservatorio de las Illes Balears, y siguió soñando para estrenar el siglo XXI siendo independiente, mientras formaciones y festivales de signo diverso se consolidaban en cada rincón de “sa Roqueta”.
Menorca sigue soñando – quiere sonar aún más dentro y fuera del Archipiélago y contar con mejores instalaciones, que suene más música de cuerda, que el público refrende cada concierto, que los músicos y los profesores puedan centrarse en las notas y no tanto en los números, que los más pequeños aprendan a amar cada melodía…- y mientras sueña, suena, y suena muy bien.
Como muestra, el último concierto en el Teatro Principal de Maó, donde un domingo ventoso que anticipa la primavera, casi un centenar de jóvenes músicos del Conservatorio de Menorca cautivan al público bajo la batuta de Jacob de Hann. 4.200 segundo, una hora y diez minutos, de apasionada interpretación, días de nervios, semanas de ensayos, años de aprendizaje para constatar que el tiempo lo es todo, en los negocios, el amor, la naturaleza, el arte, la música, la vida.
El temps ho és tot
El temps ho és tot. En els negocis, en l’amor, en la naturalesa, en l’art, en la música, en la vida. Només cal un segon perquè un llàmpec ompli de llum una nit de tempesta o una emoció intensa es vessi en llàgrimes. En minuts, la nit i el dia es prenen l’alternativa, i uns traços dibuixen el primer esbós de l’il·lustrador. Unes poques hores converteixen múltiples ingredients en apetitós menjar o frustren o culminen una operació empresarial.
Es necessita un dia per confeccionar un diari de paper i uns quants més, per polir una poesia. En unes setmanes arrenca l’escultor l’ànima a la fusta, el metall o la pedra, pinzellades vibrants s’apoderen del llenç, una infinitat d’assajos deixen a punt una obra de teatre per a ser representada, un cúmul de notes composen una melodia.
Escriture un llibre o dissenyar i llançar un nou producte o servei demana mesos i han de passar diverses estacions perquè el camp es vesteixi de flors i els arbres despullin les seves copes, perquè l’amor esborrajat mute en amor reposat. I, sovint, cal esperar anys perquè un somni llargament acaronat es converteixi en realitat.
Menorca va somiar un dia que el seu idil·li intuïtiu i fecund amb la música aniria més enllà “d’anar de vega”, dels “caus”, del jaleo, del “Deixem el dol” o l’Estudiantina; aniria fins i tot més enllà del Orfeó Maonès, l’Ateneu de Maó, el Cercle Artístic de Ciutadella o les Temporades d’Òpera. Menorca va somiar que sonaria més i més. Bandes, orquestres, corals, ensembles, agrupacions musicals … integrades per músics formats a l’illa juntament amb altres vinguts de fora.
El 1976, va somiar amb l’Acadèmia de Música Santa Cecília, transformada quatre anys més tard en extensió del Conservatori de les Illes Balears, i va seguir somiant per estrenar el segle XXI sent independent, mentre formacions i festivals de signe divers es consolidaven a cada racó de “sa Roqueta”.
Menorca segueix somiant – vol sonar encara més dins i fora de l’arxipèlag i tenir milords instal·lacions que soni més música de corda, que el públic ratifiqui cada concert, que els músics i els professors puguin centrar-se en les notes i no tant en els nombres, que els més petits aprenguin a estimar cada melodia … – i mentre somia, sona, i sona molt bé.
Com a mostra, l’últim concert al Teatre Principal de Maó, on un diumenge ventós que anticipa la primavera, gairebé un centenar de joves música del Conservatori de Menorca captiven al públic sota la batuta de Jacob de Hann. 4.200 segons, una hora i deu minuts de apassionada interpretació, dies de nervis, setmanes d’assajos, anys d’aprenentatge per constatar que el temps ho és tot, en els negocis, l’amor, la natura, l’art, la música, la vida .
