Què tenen en comú PP, PSOE i el PI? Doncs en principi res, però últimament han trobat un nexe d’unió: el seu odi visceral cap a Volem Sant Lluís, un odi que no només els fa recórrer a contínues faltes de respecte i desqualificacions en premsa i xarxes socials, cosa a la qual, per desgràcia, ens hem acostumat, sinó que per fer-ho son capaços, sobretot en el cas del PSOE, de caure en contradiccions i criticar coses fins i tot de quan ells governaven, una època en què, per cert, Volem SEMPRE va defensar els seus socis fins i tot quan no estava d’acord del tot amb les seves propostes ni la seva forma d’actuar.
Nosaltres no entrarem a contestar als insults i desqualificacions que rebem constantment. Mai no ha estat ni mai serà l’estil de Volem. Però sí que ens agradaria explicar un parell d’episodis surrealistes que hem viscut durant les últimes setmanes per a què la ciutadania pgui jutjar i decidir si són certs el nostre “autoritarisme”, “manca de diàleg” i coses molt pijors que s’han escrit en contra nostra.
El primer és el conveni de serveis socials que s’havia de firmar amb el Consell Insular de Menorca, un conveni mitjançant el qual l’Ajuntament ha de rebre més de 25.000 euros per a ajudes d’emergència social. Per un error humà (no polític, ni de Volem), no es va incloure a l’ordre del dia del ple de juny, per la qual cosa es va proposar incloure-ho pel procediment d’urgència. Tots els partits saben en què consisteix aquest conveni, que és un conveni anual, i saben la importància que tenen aquests diners per a les famílies més desfavorides de Sant Lluís (s’hi inclouen, per exemple, les ajudes de menjador social). Doncs bé, entre els més necessitats del nostre municipi o entorpir la feina dels nostres regidors i regidores, tant PP com PSOE com PI van optar per la segona opció. Vet-ho aquí com escolten aquests partits a les necessitats de les famílies de Sant Lluís per a les quals un mes de retard pot resultar vital.
El segon és una incorporació de crèdit per portar a termes vàries accions que condideràvem importants i que no podien esperar a l’any que ve, com per exemple la compra d’unes noves canastes homologades per al poliesportiu o una subvenció per al Centre Cultural i Esportiu. Es va fer la proposta a la comissió especial de comptes el mes de maig, i al Ple del mateix mes l’oposició (PP, PSOE i PI) varen decidir deixar la proposta sobre la taula. Es va modificar la proposta, fent una rebaixa considerable, es va dur a la comissió del mes de juny… i al Ple de juny, per segon cop, i en un cas sense precedents, PP, PSOE i PI varen decidir tornar-ho a deixar sobre la taula. És a dir, no impedeixen la incorporació de crèdit (cosa que podrien fer, ja que tenen majoria) però ens fan esperar un mes més, un retard que pot fer, per exemple, que els nostres equips de bàsquet comencin la temporada sense les noves cistelles, o que el CCE Sant Lluís no rebi la subvenció per a l’ús del poliesportiu.
Durant el mes de juliol, els regidors de Volem Sant Lluís han intentat aclarir el tema mitjançant reunions informals (a les quals ni PSOE ni PI s’han dignat a assistir, només ho ha fet el PP, la qual cosa agraïm), s’ha fet una comissió especial de comptes extraordinària més l’ordinària del mes de juliol, s’han acceptat propostes (com algunes accions a la costa o la incorporació de 4.000 euros per traduir el programa de festes al castellà, anglès i francès… i així fins que la quantitat a aportar va ser molt similar a la proposada per nosaltres inicialment. Però ens hem trobat un i altre cop amb el bloqueig constant per part dels altres grups. Qui és qui no vol parlar? Qui és qui no vol dialogar, cedir ni escoltar?
Al final, al Ple de dia 26 de juliol, miraculosament, tots ells alhora han canviat de parer (quina casulitat!), i tot s’ha pogut aprovar per unanimitat, cosa que és una bona notícia, però s’ha perdut un temps molt valuós, i han obligat als tècnics de l’Ajuntament a fer diversos informes sobre assumptes banals, amb el conseqüent malbaratament de recursos pagats amb els impostos de lluïsers i lluïseres. No es tracta, per tant, de que tinguin un projecte per a Sant Lluís, ni de que es dediquin a fer oposició constructiva, ni de que presentin propostes alternatives, cosa que podrien fer. Es tracta només d’entorpir i trepitjar la feina feta no tant pels regidors i regidores, sinó, sobretot, pels tècnics i tècniques de l’Ajuntament.
En definitiva, el que estan demostrant tant PP com PSOE i PI és que els ciutadans i ciutadanes de Sant Lluís els importen ben poc. Estan més centrats en millorar els resultats a les eleccions municipals de l’any que ve que en millorar les condicions de vida de lluïsers i lluïseres. Més obsessionats en impedir que Volem Sant Lluís governi que en facilitar la vida de les persones (sobretot les més necessitades) i les entitats del seu poble. Podrien haver presentat una moció de censura quan varen tenir l’oportunitat, però no ho varen fer perquè sabien que seria quelcom molt difícil d’explicar al seu electorat, de manera que, per tal de superar els decebedors resultats que varen obtenir a les municipals de 2015, han optat per boicotejar de totes les maneres possibles la nostra tasca de govern. Dit d’una altra manera, són com “el perro del horelano”: ni mengen ni deixen menjar.
Ahora van de victimas, usando como excusa las personas necesitadas cuando a los q les importa un pimiento los vecinos de sant lluis es a volem q lo unico q les importa es su rollo del catalan y ya esta. Al PSOE,PI y PP si les importan los lluisers , ahora solo hay q ver como esta el pueblo gobernandolo quien lo gobierna. Eso si de CATALAN saben un monton (y eso es importantisimo para los vecinos de sant lluis).
Justificarse, “Y tú más”, echar culpas a otros… Eso no es gobernar. Eso, en todo caso, se llama ahora “Postureo”.
Hablamos del Consistorio, más distante de las necesidades y deseos del pueblo, menos acertado y empático que recordemos.
Lástima de esperanzas…