Tal vegada ens heu vist vestits de negre pel carrer, a la televisió, a les xarxes socials.
Som periodistes, operadors de càmera, realitzadors, productors, meteoròlegs, grafistes i editors de ràdio i de vídeo. Som més del 90% dels professionals que elaboren dia a dia els programes informatius d’IB3 televisió i ràdio a les quatre illes. Però no som personal d’IB3, sinó d’una empresa concessionària. Avui som de Liquid Media (Mediapro), ahir de CBM i abans d’ahir, de SBT o Frame. Demà no ho sabem, ja que està en curs l’elaboració d’un nou concurs per adjudicar, per quarta vegada, els serveis informatius a una empresa externa. Anem passant de concessionària a concessionària, i amb cada subrogació les nostres condicions laborals empitjoren.
Segons els càlculs del comitè d’empresa, des de la creació d’IB3, l’any 2005, fins avui, els nostres salaris han perdut un 27% de capacitat adquisitiva. Cobrem aproximadament el mateix salari que el 2005, mentre que al conjunt d’Espanya, en aquests 15 anys, els sous han crescut un 25% de mitjana. Un fet il·lustra la nostra lamentable situació: per tal que Liquid Media ens pagués un increment parcial de l’IPC del 2018 (+0,8%) va ser necessari anar a la vaga fa ara un any.
Davant la falta de perspectives de futur, molts professionals de la cadena ja han partit cap a feines millor pagades, resignats a haver d’abandonar el projecte d’IB3 amb el qual s’identificaven. Han estat més de 20 companys que han marxat des del juny passat i uns 50 des del 2015. Encara és hora que algú de la direcció de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears faci una mica d’autocrítica. Només parlen d’“exportació de talent” o de condicions actuals “de mínima dignitat”. Sembla que tot això no els preocupa gens. Potser perquè els seus salaris, a diferència dels nostres, sí que han pujat significativament en els darrers tres anys.
És cert que la concessionària Liquid Media, per ordre de la direcció d’IB3, va augmentar la plantilla dels informatius en 40 persones amb el procés de selecció dut a terme el 2017. Saludem aquesta contractació de personal, que compensa parcialment els acomiadaments realitzats entre 2009 i 2012. Però és important explicar que els salaris de les noves contractacions són inferiors als que hi havia. Han creat una doble o triple escala salarial. Perquè Liquid Media s’ha beneficiat de cada periodista veterà que ha partit amb una excedència: per substituir-lo paga de mitjana un salari anual 3.000 euros inferior i que no s’incrementa amb el temps, ja que no tenim cap plus d’antiguitat. Per no tenir, no tenim ni conveni d’empresa. La concessionària Liquid Media s’ha negat fins el moment a signar-ne un. Parlem d’una multinacional que domina els drets del futbol a Espanya i que va tenir uns beneficis de 222 milions d’euros el 2018.
Liquid-Mediapro ha decidit no exercir el dret a pròrroga d’un any en la concessió dels informatius. Per tant, l’ens públic es troba immers en l’elaboració d’uns nous plecs per adjudicar el servei a partir del 26 de febrer de 2020. Aquesta situació ha arribat just quan els representants dels treballadors estem intentant pactar unes millores laborals vitals per a nosaltres. Però no sabem si l’empresa amb la qual discutim aquestes millores serà la que pagui les nostres nòmines una vegada s’adjudiqui el concurs. Mentrestant, les contradiccions entre els nostre caps reals d’IB3 i els nostres caps laborals de Liquid són constants. Una situació completament surrealista.
I ho sentim molt… però ja estem farts.
Davant la precarització i devaluació de la nostra feina durant els darrers 15 anys, i pensant en la defensa de la qualitat dels serveis informatius de la radiotelevisió pública de les Illes Balears, hem decidit que a partir d’aquest moment la nostra lluita prioritària serà aconseguir la internalització de tots els treballadors actualment contractats per la concessionària. I donarem suport a que els companys de la resta de concessions d’IB3 (totes en mans de Mediapro, per cert) aconsegueixin el mateix objectiu, si així ho desitgen.
Per dir-ho ben clar: volem deixar de ser treballadors de segona classe. Volem els mateixos drets laborals que la minoria de treballadors propis de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, que cobren sous dignes i són personal del sector públic instrumental. Volem que se’ns apliqui el seu conveni col·lectiu. Volem acabar amb un sistema d’externalització pervers, ineficaç i que perjudica la qualitat dels serveis informatius d’IB3, amb constants tensions laborals.
Cal que la direcció d’IB3, amb Andreu Manresa al capdavant, trenqui amb l’statu quo i assumeixi la seva responsabilitat. Cal que el nostre Govern, que es diu defensor de la radiotelevisió pública i dels drets dels treballadors, deixi d’espolsar-se el problema invocant la independència de l’ens. Que afrontin el problema d’una vegada per totes. Sabem perfectament que la decisió d’internalitzar els treballadors només serà possible si ho demana la direcció d’IB3 i si ha una clara voluntat política.
Hi ha raons molt poderoses per demanar la internalització. La primera és que la llei 15/2010 de Radiotelevisió de les Illes Balears estableix que els informatius s’han de realitzar “amb personal propi, si així s’acorda quan es defineixi el model, per complir amb la funció de servei públic i la independència dels serveis informatius”. La internalització també la demana el Consell Assessor d’IB3 en el seu informe de març de 2019, en el que es mostra favorable a internalitzar “el personal de redacció, producció, realització, control central i tècnic, plató i continuïtat”. La internalització, finalment, ha estat una promesa incomplida repetidament per part dels partits que actualment governen la nostra comunitat.
Les administracions públiques, enlloc de “fitxar” alguns dels millors periodistes d’IB3 per fer les seves campanyes de comunicació, haurien de vetllar per tal que el talent periodístic, crític amb el poder, garant de la democràcia, romangués al principal mitjà de comunicació de les Balears, que és IB3. Perquè la internalització seria la millor manera de garantir la independència dels periodistes i blindar-los davant les pressions polítiques traslladades convenientment a l’ETT de torn.
Alguns polítics del Govern ja ens han fet arribar el següent missatge: alerta, que si voleu ser funcionaris, haureu de passar per oposicions obertes a tothom. Però nosaltres no volem ser funcionaris, sinó personal laboral d’una empresa pública. I avisem: no tolerarem que s’obri un procediment d’oposicions que ni un sol dels periodistes i tècnics propis d’IB3 ha hagut de passar.
Recordem que recentment tot el personal subcontractat dels informatius de Radio Televisión Canaria ha estat internalitzat per la via de la subrogació. El mateix va passar el 2018 amb tot el personal dels informatius de Betevé, la televisió pública de Barcelona. A les Illes, recentment hi ha hagut un altre cas: la internalització directa de tot el personal de l’ORA per part de l’Ajuntament de Palma. Un cop rescatats aquests 200 treballadors, el consistori palmesà preveu estalviar doblers que abans eren beneficis per a les concessionàries.
Hi ha més casos, i en cap d’ells hi va haver oposicions. Reiterem, no volem ser funcionaris. Només aspirem a que ens contracti directament IB3, estalviant intermediaris guiats per la lògica del benefici empresarial i totalment indiferents a l’interès general dels ciutadans de les Illes Balears.
Per tot el que hem exposat, demanem a la direcció de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears i al Govern que iniciïn immediatament les accions necessàries per internalitzar el personal dels informatius. Nosaltres, els treballadors, ja hem iniciat la lluita per aconseguir-ho. I ja no aturarem fins aconseguir-ho, perquè és de justícia. Vestim de negre per la internalització.
Signat:
El Comitè d’Empresa de Liquid Media per als Informatius d’IB3, amb el suport de 136 treballadors.
