“Els camins demanen gestió” – menorca al día
Skip to content

“Els camins demanen gestió”

Un artículo del GOB Menorca

Menorca està registrant una sèrie d'impactes sobre els seus valors naturals, degut al pas costant de gent sobre zones fràgils.
Menorca està registrant una sèrie d'impactes sobre els seus valors naturals, degut al pas costant de gent sobre zones fràgils.

Menorca està registrant una sèrie d’impactes sobre els seus valors naturals, degut al pas costant de gent sobre zones fràgils. El GOB ha presentat al·legacions al Catàleg de camins de Ciutadella i posa l’accent en la necessitat de preveure la gestió efectiva d’aquells espais que registren cria d’animals i requereixen un mínim de tranquil·litat.

La presència actual de persones a indrets on no hi passava quasi ningú mai, té un efecte sobre la fauna, i de vegades també sobre el terreny, que s’han de conèixer. L’accés al medi natural és un aspecte social positiu, que en els darrers anys es va incrementant. Pràctiques com el senderisme, el ciclisme de camp, l’escalada, el caiac de vorera, l’anada a cavall i tantes altres, apropen la gent urbana al camp i serveixen per a descobrir paisatges i valors.

Però hi ha ocasions en què, amb la més bona de les intencions, es pot causar un perjudici irreversible a aquests valors que volem conservar. És el que passa, per exemple, quan es passa a prop de zones de cria. Hi ha espècies que identifiquen la presència humana amb agressions potencials i abandonen el niu o el cau. No passa res quan és un fet puntual, però quan hi ha un pas repetit de persones, llavors la niuada es perd.

Aquesta qüestió és especialment important quan es tracta de colònies de cria. Per exemple, escalar un penyal en època de reproducció, al litoral o a un barranc, pot significar que es perdin tots els nius presents. Igualment, si feim visites irresponsables a coves on hi crien les ratapinyades. Les fotografies, el soroll i la pèrdua de repòs poden provocar que la colònia s’abandoni.

No es tracta d’exageracions, sinó d’afirmacions basades en experiències prèvies. El problema de l’anomenada pressió difusa, ha ocupat debats en el marc dels 25 anys de la Reserva de Biosfera de Menorca, o en el VIè. Congrés del GOB de Menorca. En tots els casos, queda clar que l’increment de la presència humana sobre el territori rústic suposa un cert impacte que s’ha de preveure i minimitzar.

Hi ha espècies més fràgils que altres. Algunes animals en perill d’extinció que crien a Menorca tenen molts pocs llocs de reproducció, i per això s’han de preservar millor. Es tracta de saber que hi ha zones que necessiten una certa restricció de presència humana durant un temps anual. Igual que la caça i la pesca tenen vedes per permetre que les espècies es recuperin, l’accés al medi natural ha d’identificar les zones fràgils i ha de regular la pressió humana durant l’època de cria.

Amb aquest ànim, el GOB ha presentat al·legacions durant el tràmit d’informació pública del Catàleg de camins de Ciutadella. En aquest document, es recorda que diversa legislació i també la pròpia Llei de Camins en què es basa el Catàleg, disposa que s’ha de tenir ple respecte al règim jurídic que preveu la legislació ambiental, i que s’ha de buscar una gestió sostenible del patrimoni viari, de forma i intensitat que permeti mantenir el seu entorn natural i la biodiversitat, entre d’altres.

A manera d’exemples, aquestes són algunes de les mesures que s’han proposat perquè siguin incorporades a la feina de recuperació i gestió de camins a l’àmbit rústic:

  • Garantir una consulta prèvia als departaments oficials que treballen amb la protecció d’espècies, així com a les entitats que treballen en estudi o conservació del medi, per tal d’identificar els espais que presenten major fragilitat ambiental de l’illa i que es veuen o es poden veure afectats pel trànsit no regulat de persones.
  • D’acord amb l’article 32 de la Llei de Camins, establir, mitjançant ordenances municipals o regulacions insulars segons sigui el cas, un règim temporal durant l’època de cria, de tancament al públic d’aquells accessos -públics o privats- on s’hi doni una biodiversitat que requereix de poca presència humana al seus voltants. Igual que l’activitat cinegètica o de pesca té unes vedes de protecció, la vida silvestre requereix de zones i temporades de tranquil·litat per tal de poder abordar amb èxit els seus cicles.
  • Planificar un programa de senyalització i incentius per tal de conduir la gent cap als itineraris que es vulguin prioritzar, i d’obstacles físics i desincentius, en aquells que requereixin preservació.
  • Buscar un sistema de gestió activa i real, sigui perquè l’administració pública genera dotacions de personal a tal efecte, sigui per contractació o sigui mitjançant convenis de compensació amb les propietats dels voltants perquè es duguin a terme les tasques de conservació i control.
  • Analitzar possibles desviaments de traçat en aquells casos que hi hagi vies d’alt interès de pas que transcorrin per espais de fragilitat ambiental.

Deja un comentario

Your email address will not be published.