“En moments difícils calen decisions valentes”

Tots i totes sabem que en els moments actuals estem lluitant contra un doble enemic: el COVID-19 i la crisi econòmica inevitable que està causant (i continuarà causant) el confinament provocat pel virus. Sabem també què ha passat quan han estat governs de dretes els que han hagut de fer front a aquestes crisis: regalar diners als bancs mentre permetien desnonaments, rebaixes fiscals a la gent més poderosa mentre les famílies més humils veien com perdien la feina i els tallaven els serveis bàsics de subministrament, privatització de la sanitat i l’educació públiques… És per això que una gran part de la població espera una reacció diferent per part de les diferents administracions quan estan governades per partits que diuen ser d’esquerres i ecologistes, i és per això que gran part de la societat civil balear se sent decebuda pel Decret Llei 8/2020, publicat al BOIB del passat 15 de maig.

Es tracta d’un decret llei llarg i complexe jurídicament (17 pàgines d’exposició de motius, 41 articles, 7 disposicions addicionals, una derogatòria i 17 finals redactats en 70 pàgines més 82 pàgines de mapes…), i aquí és precisament on hi trobem part de la “trampa”: ignorem si seria possible redactar tot el que es plasma en més d’un decret, i permetre així que els grups parlamentaris poguessin mostrar la seva conformitat o disconformitat als diferents aspectes que es tracten per separat, però així, d’entrada, ens costa “païr” que els nostres diputats i diputades hagin de dir sí, no o abstenir-se a tot el “pack”, on s’hi mesclen aspectes tan diferents (i enfocats des d’un punt de vista tan diferent) com tràmits de contractació de personal, serveis socials, sanitat, urbanisme, turisme o jocs d’atzar.

Així, ens mostrem absolutament d’acord amb pràcticament tot l’articulat referent a mesures sanitàries (tot el capítol III), protecció del personal interí (art. 11) i estatutari (cap. III, secc. 2a), suport al teixit empresarial balear (art. 15), ajudes a la dependència (art. 10), suport al comerç local (cap. 4, secc. 4a), etc., i podem entendre algunes mesures per reactivar el lloguer (art. 9), no perjudicar el sector de la construcció durant l’estiu (art. 8), o incentivar el trànsit de creuers i altres embarcacions (art. 33), sempre i quan aquestes mesures es limitin a aquesta temporada, ja que, com tothom sap, aquest no serà un estiu normal.

El que més ens costa entendre, i a més no acabem de veure la relació entre les mesures i el COVID, són articles com el 6, que permet l’ocupació de sòl rústic (fins i tot protegit en alguns casos) ja no només per a instal·lacions d’energia sostenible, la qual cosa seria discutible, sinó per ubicar-hi instal·lacions per a la “construcció, reparació,
emmagatzematge i manteniment d’embarcacions”. De la mateixa manera, no entenem la relació entre la pandèmia i l’article 7, el qual permet la modernització d’establiments
turístics que suposin una ampliació de la superfície dels mateixos de fins el 15%, tot i que no es permeti l’ampliació de places. I en cap de les situacions podem tolerar
articles com el 35, que suposen una escandalosa rebaixa fiscal del 75% als jocs d’atzar, un sector que, com ja sabem, està ocasionant una gran problemàtica social i
familiar vinculada a la ludopatia. Per últim, trobam que hauria estat d’agrair que el Govern hagués consultat consells insulars i ajuntaments abans de dur a terme un
decret que afecta en gran mesura les competències que li són pròpies.

En definitiva, doncs, trobem que, tot i que algunes de les mesures eren les que calia d’esperar d’un govern d’esquerres i algunes altres es poden entendre en un context de pandèmia i crisi econòmica greu, des de Volem Sant Lluís pensem que al Govern balear li ha mancat el valor i el coratge necessaris per demostrar que és possible fer front a les crisis econòmiques tot situant-se al costat del medi ambient i dels sectors més vulnerables.