El passat 17 i 27 de novembre es va aprovar de manera inicial al Consell Insular i als ajuntaments de Maó i des Castell, respectivament la reforma dels Estatuts del Consorcio del Museo Militar de Menorca y Patrimonio Histórico Militar del Puerto de Mahón y Cala San Esteban. Consorci que, si surt endavant la reforma, passarà a denominar-se Consorcio de las fortalezas del Puerto de Mahón. La manca de respecte cap a la toponímia oficial i pròpia és evident i des de Fem-ho en Català presentarem al·legacions per a que sigui corregida.
Atès que des del nostre col·lectiu tenim com a objecte la normalització de la llengua catalana, no entrarem a valorar la idoneïtat del consorci ni de les seves funcions o funcionament. Això no obstant, no podem admetre que en uns estatuts elaborats entre el Ministeri de Defensa, el Govern de les Illes Balears, el Consell Insular de Menorca i els ajuntaments de Maó i des Castell, s’inclogui toponímia manifestament il·legal. També ho diu la RAE, els poders públics han d'emprar sempre els topònims oficials, també quan estiguin en una altra llengua. No ens queixam només pel «Mahón» de la nova denominació, també a la resta de l’articulat apareixen referències a «Islas Baleares», «San Felipe», etc. Consideram que és vergonyós que dins del Consorci totes les administracions hi hagin vingut d’acord amb la inclusió d’aquestes formes il·legals i deturpades, i més encara, que el PSOE de Maó hi hagi votat a favor al ple de l’Ajuntament quan van ser ells precisament que van normalitzar el topònim del municipi el 2021.
La competència sobre toponímia és exclusiva de la comunitat autònoma (art. 30.2 de l’Estatut d’autonomia) i la llei de normalització lingüística diu molt clarament que l’única forma oficials dels topònims és la catalana (art. 14.1 de la llei). A més a més, comptam amb un informe del Gabinet d’Onomàstica de la Universitat de les Illes Balears en què diu quines són les formes normatives de la toponímia menor que consta als Estatuts. Aquesta oficialitat dels topònims en català és d’aplicació a totes les administracions públiques, incloses les forces armades, que no són alienes a l’oficialitat de la llengua catalana d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional. Per aquest darrer motiu i d’acord amb el deure de normalitzar la llengua que tenen els poders públics, també hem demanat que els estatuts del Consorci així com la seva denominació també siguin escrits en llengua catalana. Això no obstant, la fórmula bilingüe dels Estatuts és l’adient tenint en compte que una de les administracions té seu a Madrid.
Des de Fem-ho en Català continuarem fent feina per a la plena normalització de la nostra llengua a tots els àmbits i institucions.