GENERAL DE L’EXÈRCIT DE L’AIRE: Enguany no llançarem dels nostres avions nodrisses cap paracaigudista.
PILOT AERONAU: Quina llàstima! Per culpa de la Covid-19? Maleïda pandèmia. Per un dia que el nostre gloriós Exèrcit de l’Aire, que no ha guanyat mai cap batalla, perquè mai no ha entrat en combat i que, per tant, per la mateixa regla de tres, mai no ha perdut cap batalla perquè mai no ha entrat en combat, es pugui lluir durant la Festa Nacional i no poder-ho fer per culpa d’un un punyeter virus xinés.
PILOT DE COMBAT: Hauríem d’envair la Xina, senyor.
GENERAL DE L’EXÈRCIT DE L’AIRE: Hauríem. Però amb els condicionals no es va enlloc. No, senyors, no és per la Covid-19. O sí. També és per aquest virus que ens ha transmès el pangolí.
PILOT AERONAU: O creat en un laboratori xinés i propagat arreu del món des d’orient per destruir la nostra gloriosa i hispana civilització.
PILOT DE COMBAT: És clar, deixem que inventin ells i van i, ells, inventen un fotut virus mortal.
PILOT DE COMBAT: I una vacuna. Un virus i una vacuna. És com el peix que es menja els galindons.
PILOT AERONAU: La cua.
PILOT DE COMBAT: Els galindons no tenen cua. O, dit a la manera xinesa, la cua no té galindons.
PILOT AERONAU: Deixa’m-ho córrer.
GENERAL DE L’EXÈRCIT DE L’AIRE: No, estimats i lleials subordinats. És per culpa de les faroles.
PILOT AERONAU: Fanals és l’acceptació normativa.
GENERAL DE L’EXÈRCIT DE L’AIRE: Perquè ens poguéssim lluir com cal en una festa assenyalada com aquest memorable Dia de la Hispanitat amb els nostres avions de combat i amb els nostres valerosos paracaigudistes vam demanar a l’ajuntament que retirés les faroles. Només durant un dia! I encara ni això. Només mentre durés la desfilada militar i l’exhibició aèria de la Patrulla Àguila! Sabeu quina va ser la resposta?
PILOT AERONAU: No, no ho sabem.
GENERAL DE L’EXÈRCIT DE L’AIRE: Efectivament, no va ser la resposta. I, l’excusa, que hi havia milers de faroles a Madrid.
PILOT DE COMBAT. I bé que hi ha milions de virus al món i els volem treure de la circulació! Amb les faroles hauríem pogut fer el mateix!
GENERAL DE L’EXÈRCIT DE L’AIRE (melancòlic): Aquest país no va bé. Són els nostres, per l’amor de Déu. Molta bandera d’Espanya a la mascareta i, quan els demanes que retirin les faroles, et diuen que no, que n’hi ha massa. Em poso malalt només de recordar aquell pobre paracaigudista de l’any passat enganxat a la farola com un ocell enviscat, sense poder aterrar. Si no l’haguessin desenganxat com un passerell a l’arbre de vesc encara seria allà. Quin espectacle més trist, per l’amor de Déu. Quin espectacle! Quantes burles va haver de sofrir el nostre exèrcit que el pobre paracaigudista representava.
PILOT AERONAU. Davant la intransigència del govern, la comunitat i l’ajuntament podem decantar-nos per una altra opció que persegueixi el mateix objectiu de magnificar la bandera i la nostra nació.
GENERAL DE L’EXÈRCIT DE L’AIRE. Parli. Ens hem reunit aquí per trobar idees.
PILOT DE COMBAT: Per exemple, que la Patrulla Àguila, pinti al cel, amb l’estela de condensació dels set avions de combat, la bandera d’Espanya.
GENERAL DE L’EXÈRCIT DE L’AIRE. Quina idea més genial. No hi ha cap perill. Les faroles no ens destorben. Se les poden quedar els civils per il·luminar els seus carrers que semblen de miniatura des de les alçades, des de la cabina de l’avió. La rojigualda dibuixada al cel de Madrid! Quin espectacle més grandiós. Quina gran idea ha tingut, oficial.
PILOT DE COMBAT: Gràcies, mon general.
GENERAL DE L’EXÈRCIT DE L’AIRE: Només s’ha d’assegurar una cosa.
PILOT DE COMBAT: Quina cosa, general?
GENERAL DE L’EXÈRCIT DE L’AIRE. S’ha d’assegurar, i m’ho ha de prometre, que el responsable d’injectar els colorants al polvoritzador dels motors de l’avió no sigui daltònic.
COR: I aquí, senyores i senyors, acaba el teatre de butxaca.
ESPECTADORS: I per què és teatre de butxaca?
COR: Perquè per poc que badis te l’engalta.
Señor Pons: No tiene ni idea de lo que es un Paracaidista Militar. Se lo dice un veterano paracaidista del 113 Curso. A pesar de ser un salto de exhibición por personal altamente preparado y entrenado, con centenares o miles de saltos, pero la naturaleza es imprevisible, por ello el topetazo con la farola. ¡DESPERTA FERRO!
… echo en falta en ese diálogo de besugos alguna voz civil que aporte algo de cordura… pero no caerá esa breva, porque la organización de la fiesta nacional, de TODOS NOSOTROS, hace ya tiempo que se abandonó a manos castrenses, por lo que ya no la siento como propia, sino como un insulso desfile autoparódico de los disfrazados verdeolivas… han acaparado la hispanidad, la españolidad y la fiesta en suma, pues ya tienen su propio desfile el día de las FF.AA. y algún otro que me aburre recordar… espero que algún día vea desfilar a panaderos, abogadas, poceros y enfermeras, periodistas y profesoras, parados y pensionistas, y a … pero si aceptamos el actual status quo sin cuestionárnoslo, estamos reconociendo que somos parte del problema…