“El batibull d’uns gallets”

Tant se val que parlem en un o altre ordre. Citar Pedro Sánchez, Isabel Díaz Ayuso i Pere Aragonès fotent-se tupinades no deixa d´ésser un espectacle vergonyantment patètic. L´atac al tema fiscal és una nova guerra, en tota “regla”. El tema ja ve de lluny, arran les incoherències mútues supines –d´uns i altres– en la gestió de la pandèmia. Lluny de cercar vies sanitàries assenyades, tan sols han pretès mostrar el seu egocentrisme i la vàlua nul·la com a dirigents.

Només faltava un pacte totalment contra natura entre govern, Bildu i ERC per aprovar els PGE. Tot ha rebentat. Com que ja no ve d´una, la tal Ayuso ha disparat amb bala. Ho ha fet contra el propi Aragonès, el tal Rufián i tot el poble català en general. Ja no ve d´una. Així assoleix més protagonisme demostra les seves dots de “gerro”. Em pregunto si tots tres tenen consciència del rol que se´ls demana.

Treure a col·lació el tema de l´harmonització fiscal entre autonomies en un moment com l´actual és pixar fora de test. És clar que el tal Rufián mai no ha demostrat un bri d´educació i ha emprat totes les seves armes, parlant de Madrid com a “dumping” i paradís fiscal.

No oblidem que a més d´externalitzar la seu social de més de 5.000 empreses pel tema “indepe”, foren molts catalans els qui s´empadronaren a Madrid en preveure herències sucoses. La capital de l´estat pot baixar més la taxa impositiva que la resta en arrossegar l´efecte de la capitalitat un seguit d´avantatges. La presència de grans multinacionals i de seus d´organismes estatals els permet recaptar més, amb menys tributs. Així, Madrid atrau capitals i inversió per la menor fiscalitat als impostos de successions i societats.

Pot ésser lícit, doncs, reclamar-ne –tard o d´hora– una revisió centralitzada uniforme. El que ja em sembla fora de lloc és treure el tema durant la pandèmia de la COVID19. Aquest és un moment on cal afinar mesures i sumar esforços, amb coherència, rigor i enteniment dels professionals epidemiòlegs. A més que no s´entenen –ni volen fer-ho– pretenent arranjar les coses des de la perspectiva política i de declaracions extemporànies i desajustades.

Es pot discutir sobre política fiscal. Utilizar-ho, però, com a estratègia partidista i eina de desgast de l´adversari defineix un cinisme total. En aquest punt, clonen la insolidaritat sanitària amb la financera. Ja hi haurà temps de revisar-ho adientment. Això sí que ara no toca !

No vull fer el joc als dos partits polítics majoritaris i tradicionals del país de la pell de brau. Tanmateix, trobo repel·lent i abominable el pacte del president de Sánchez (juntament amb el seu govern, bona part dels seus col·legues de partit i del partit de la coalició que mana) amb partits que no vénen al cas. Tant els bascos com els catalans han manifestat –“sotto voce”— la intenció real que els hi marca la via política. En el primer cas, pretenen tapar i arxivar definitivament les vergonyes i cabronades d´un munt de morts per la via del terrorisme. Pel que fa al segon, si tot té un “preu” i el seu gran objectiu és fugir “del país veí” –com diuen ells– “ bona nit i tapa´t “ !

En acabar, reconec que em fa molta pena parlar en aquests termes i amb aquest to. Ara bé, no hi veig altra via de sortida i escapament. O tal vegada sí ?