“Patsa!”

M’encanten les sèries de televisió espanyoles. Les que paguem religiosament amb els nostres impostos. I les que paguen empresaris pirates que ens xuclen els doblers amb les nostres insensates subscripcions. Isabel, per exemple. Ja està bé de llegendes negres perpetrades per la pèrfida Albió, per la història, l’objectiva documentació o, encara pitjor, per Hollywood; un cau de pederàstia i de perversió com és sabut per tots. La reina catòlica i apostòlica casada amb el babau de Ferran no va expulsar els jueus per motius racistes o antisemites. Patsa! Que va! Ho va fer pel seu propi bé. Els va expulsar com nosaltres enviem ara els nostres fills a estudiar a l’estranger. Isabel la Catòlica, perquè ho sapigueu i vam aprendre a la sèrie, va ser la inventora del programa Erasmus! Isabel és la gran constructora d’Europa i no Carlemany! No han progressat als seus llocs d’origen els jueus expulsats d’Espanya? No van aconseguir llaurar-se un futur a l’estranger (bé, els torturats, morts i assassinats per la Santa Inquisició Espanyola no compten)? Totes aquestes coses s’aprenen amb les sèries de televisió espanyoles pagades escrupolosament amb els nostres impostos (en la declaració d’hisenda que hem de fer cada anys no ens podem descomptar, no, tret que siguis el rei emèrit).

RTVE fa la mateixa funció pública i de cohesió social que la BBC! No va descobrir Amèrica Isabel? Açò no ho podeu negar, pillastres. Aquí us he agafat malandrins. Que Lisa Simpson diu en un episodi de la FOX que Cristòfol Colom no va descobrir Amèrica, que se la va trobar pel camí quan es dirigia a Àsia tampoc no val. Que és una sèrie de televisió d’una cadena conservadora com la FOX! A veure si ara serem tan infantils de fer cas als dibuixos animats. Triarem com a president del govern a l’ànec Donald i com a cap de l’oposició a Pluto? Un ànec i un ca. Hala. Patsa, patsa! Quin disbarat. M’encanten les sèries de televisió espanyoles actuals, sobretot les públiques, perquè em confirmen el que vaig aprendre a l’escola franquista quan era petit. No anem bé, no. Cada vegada que he intentat explicar al meu fill que el Cid Campeador va guanyar als almoràvits una batalla després de mort em mira amb condescendència. Vols dir que en Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, en àrab vulgar el meu senyor, no va guanyar una batalla després de mort? Que no va ser pujat dalt el seu cavall Babieca i armat amb la seva espasa Tizona? Clar que va passar. M’ho van dir a l’escola i, en aquella època, en temps de Franco no adoctrinaven com ara. Ens deixaven tenir el pensament que volguéssim. No veieu com n’ha sortit la generació del baby boom que ara es cruspirà les vostres pensions (també les seves o sigui les nostres)? Sort de les sèries de televisió espanyoles que ens connecten amb el nostre passat, encara que el nostre passat fos, sense tenir-ne cap culpa perquè érem uns esquèrcols sense enteniment, franquista. “Pàtria”, per posar un cas actual. És igual que aparegui un micròfon del set de gravació de la sèrie en una escena. Que no som la Televisió Pública Russa, el nostre referent pel que fa a les televisions estatals mundials! O “Antidisturbis” que té la lloable missió d’humanitzar els policies d’aquest cos armat que van cantar un harmònic i passional –quan els vaig sentir he de reconèixer que em vaig emocionar i que no em vaig posar a plorar perquè a l’escola franquista em van ensenyar que els homes no ploren- “A por ellos” abans d’atonyinar sense pietat àvies i ciutadans catalans que tenien la santa intenció de votar!

Patsa, patsa! El nacionalisme, qualsevol nacionalisme, és com un ca al qual li dius patsa (crit amb què s’arruixen els cans; de passa, imperatiu de passar, amb la sibilant africada amb intensificació emfàtica de l’ordre d’expulsió) i, en tost d’anar-se’n, ve cap a tu corrents i et llepa la mà.