“Avui”

En un any 2020 marcat per la sotragada pandèmica, convido aquells que no ho han fet a avaluar la pròpia vida. Vet ací que avui s´acompleixen 7 anys del fatídic accident d´en Michael Schumacher. En un tres i no res, però, tot se li capgirà. La felicitat l´embolcallava quan aquell dia la història i el destí se li capgiraren. A ell, que havia estat 7 vegades campió del món de F1.

 

D´aleshores ençà lluita per a sobreviure. Amb menys de 45 quilos de pes, la seva esposa ha començat a vendre propietats familiars per tal de fer front a les despeses del seu manteniment. “Resisteix” –en una cambra adaptada de casa seva– com un vegetal. Ni títols, diner, poder, èxit, fama et garanteixen fes. Un dia qualsevol pots ésser dalt d´un núvol i, l´endemà, trobar-te totalment ensotalat o desaparegut.

 

D´acord amb aquesta tesi, de què ens serveix l´arrogància i l´orgull ? O, fins i tot, l´afecció desmesurada als béns materials ? Tot el què tenim ve reduït a l´avui. Dia rere dia, se´ns regalen 86.400 segons que hem d´intentar viure amb passió i gaudi. Joiosos i fent el bé… El proppassat dia de Nadal em va venir de gust obrir –per dinar– una ampolla de vi de la reconeguda comarca “Ribera de Duero”. Me l´havia regalat, pocs dies abans, un amic de l´ànima. Sense voler fer-los cap propaganda, la marca duia la xifra numèrica que acabo de citar. En l´etiqueta, justament la bodega ens anima en aquest repte.

 

Ens cal deixar de crear problemes. Hem d´abandonar la reclamació de temes/coses insignificants. Molt menys, encara, sobre quelcom que ens pugui arribar a prendre un sol bri vital. Igual que passa en el joc de taula dels escacs, tant el rei com el peó es guarden a la mateixa capsa. La nostra vida no ens pertany a nosaltres mateixos. Hem d´examinar sovint sobre el què hem fet amb aquest regal immens que se´ns va lliurar el dia que vam aterrar en aquest planeta. Hi vàrem arribar sense dur res i morirem amb el mateix bagatge.

 

Sens dubte que el més trist de tot plegat, tanmateix, rau en lluitar per allò que no portàvem i que tampoc no ens emportarem. “Pulvis es et in pulverem reverteris”. Hem de pensar-ho moltes més vegades. Alhora, ens cal optar per viure i estimar sense mesura. Per perdonar i cercar la felicitat en majúscula… Aquest tresor no ve de la mà d´un número de la grossa nadalenca, que enguany casualment també acabava en 7. Ni d´una obsessió malaltissa sobre béns materials i peribles: un gran cotxe, unes joies, una segona residència (a mar o muntanya), un compte corrent farcit de zeros a la dreta), etcètera.

 

La vida esdevé una alenada. Tot acaba. La mort ens cridarà i aquells que mesuraran el nostre quefer també marxaran. La immortalitat no deixa d´ésser una fantasia. Tal vegada una manera de disfressar la realitat. Em declaro creient i, sense voler contravenir la prèdica religiosa, faig per decantar-me envers allò que importa. Mentre som en aquesta vall de llàgrimes, penso en la vida, les persones, la seva felicitat, la solidaritat entre pobles…

 

…Avui, “hoy, egin, hoxe, today, heute, oggi, aujourd´hui, hoje, dzisiaj, astazi, dnes, i dag…”. Tant de bo que, bo i transcrivint el mot en un munt de llengües del vell continent tots ens arribem a imbuir d´aquest esperit! I no pas solament en aquestes festes. Nadal és cada jorn.