“Colar-se”

En motiu de la COVID19, ara ens hem anat acostumant a respectar les cues dels llocs. Qui incompleix la norma, practica la tàctica de prendre-l´hi el lloc a una altra persona (que té prioritat). Aquest verb, però, té altres accepcions: equivocar-se en la presa de decisions, entrar en algun acte públic –no de franc– sense pagar-ne entrada o, finalment, restar embadalit o seduït per l´encís d´un altre. Em ve de gust parlar-ne, arran la impresentable actitud de certs personatges repel·lents que han contravingut l´ètica en l´ordre de vacunar-se: en aquest punt, tenim els exemples d´uns quants batlles de diferents municipis, del conseller de salut de Múrcia i del general Villarroya (Cap del JEMAD) i altres càrrecs militars.

El que em rebenta i revolta, tanmateix, és la resistència i la poca vergonya dels responsables. Alhora, la política de posar-hi pegats per tal de tapar l´evidència. D´entrada, fent per trobar explicacions falses per autojustificar-se . Més enllà, havent d´escoltar les bajanades i nyaps –per exemple– de la ministra de defensa (Margarita Robles), bo i dient que establirà una comissió d´investigació per a decidir si es va contravenir algun protocol. Ella i el propi president del govern deuen pensar que som babaus. S´atrapa abans un mentider que no pas un coix. Prou sabem com acaben aquestes “comissions”: s´amaga la merda dessota la catifa i “passi-ho bé. Fins l´any que ve!”.

Que es deixin estar d´històries i apliquin la contundència urgent. Ja n´hi ha prou d´escoltar fórmules com “in dubio pro reo”, “una flor no fa estiu” o altres “jaculatòries” semblants. Qui la fa que la pagui, sense cap embut ! Les normes són de compliment obligat. Primer de tots, qui ha de donar exemple cabdal és qui mana. És clar que, quan el propi president espanyol intenta diluir la putrefacció que embolcalla un llarg estol d´activitats del “rei emèrit”, ja veiem per on va. “Tants caps, tants barrets !”Què vol dir que trontolla l´estabilitat nacional ? Faci´m el favor, si us plau, de recórrer a la jurisprudència de la tradició paremiològica. Concretament en aquell adagi que diu “la mujer del César, antes de honrada, debe parecerlo”. També “bon vent i barca nova ! Llenya al mico” ! Que se´n vagin a fangar ! La picaresca podrida s´ha d´extirpar. Sense cap contemplació.

En el cas dels militars, cal recordar que –a l´inici de la pandèmia– el general referit acompanyava les màximes autoritats del govern en rodes de premsa infumables. Darrera seu, hi havia pancartes al·lucinants amb missatges com ara “aquest virus l´aturem junts”. Au va ! Que s´allunyin de mi, de per vida, amb una distància de seguretat que els pugui perdre de vista per sempre més. Cal aplicar-los el reglament disciplinari militar que establia penes dures davant d´actes tan “vandàlics” com l´esmentat. No fa falta, ni tan sols, donar-los cap mena d´opció a que garlin. Els fets són tan clarament evidents que no necessitem testimonis o excuses barates.

Valle Inclán perjuraba que “l´ètica és el fundamental de l´estètica”. Menys glamour, parafernàlia, vestits de gala (corbates de polítics o galons de comandament militar) i més rigor ! Igual com els alts càrrecs polítics juren hipocràticament –“por su conciencia y honor”– en la presa de possessió del càrrec, si patinen…que cardin el camp “ipso facto”. No hi ha cap altra volta de full. Que no ens vulguin donar lliçons. “Si vull estar ben servit, ja em faré jo mateix el llit”.

Fa massa mesos que dura la broma de la pandèmia. Abans, però, tampoc no és pas que tot fos una bassa d´oli. Els serrells d´una crisi galopant –la darrera, encetada l´any 2008– encara no s´havien apaivagat… A partir d´ací, a hores d´ara tot serà molt més feixuc i dur de pair. Per tot plegat, doncs, que la prepotència xulesca de quatre capsigranys no ens emmerdin més la troca ! Prou !!!

Acabo amb una reflexió recent del Papa Francesc: “molesta que es parli d´ètica, solidaritat, distribució de la riquesa, conservació dels llocs de treball, dignitat dels febles i compromís per la justícia”… Si ni tan sols amb aquesta plantofada tan ben parida aquesta gentussa fa per prendre´n nota, la ciutadania es pot veure en el dret de prendre´s la justícia per la pròpia mà. Encara que pugui semblar una minúcia el sol fet de colar-se per una vacuna….“Oído, cocina !” Clar i català… Si no els agrada sentir-ho o llegir-ho, és el seu problema. I, si els pica, que es gratin !