L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana consumir un màxim de 25 gr. al dia de sucre, el que ve a ser unes cinc culleradetes petites. La majoria de nosaltres ingereix una quantitat superior, ja que hem de tenir en compte que a part dels dolços o el sucre que acompanyen al cafè, el te o les infusions, hem de sumar els sucres que consumim indirectament dels aliments processats.Per això, moltes persones opten per substituir el sucre blanc pel moré, pensant que és més saludable. No obstant això, no és així.
El primer que cal saber, és que el procés de producció de tots dos sucres és exactament el mateix, i només difereix en la seva última etapa. En aquesta, és quan se separa la sacarosa cristal·litzada (obtinguda de l’evaporació de la mescla d’aigua i sacarosa) de la melassa. En el cas del sucre moré aquesta separació no es produeix, d’aquí el seu color (donat que la melassa es fosca) i el perquè conté més vitamines i minerals que el sucre blanc. No obstant això, és en una quantitat tan insignificant, que no té valor des del punt de vista nutricional.
Perquè la diferència fos apreciable, ens veuríem obligats a consumir molt més sucre moré, i ens excediríem del límit d’ingesta recomanat. Un altre aspecte que pot confondre’ns, és el fet que la melassa té cert toc amarg i endolceix menys, per la qual cosa podem caure en la temptació d’utilitzar més quantitat.
En resum, podríem dir que tots dos sucres són molt similars i no té sentit substituir l’un per l’altre pel tema de salubritat, tot i sí és més lògic fer-ho per la diferència de sabor existent entre ambdós productes.
A més, cal tenir en compte que la majoria de sucre moré que es troba en els supermercats no és més que sucre blanc, barrejat amb una mica de melassa, i no és per tant sucre sense refinar. Si volem un sucre més saludable, hauríem d’assegurar-nos que el que comprem és veritablement sucre de canya integral.
La solución per tant passa, no tant per la substitució del moré pel blanc, sinó per reduir considerablement el consum dels sucres lliures de la nostra dieta.
.- Aquest és un article de n’Eva Remolina i AMIC per a Menorcaaldia.
