Anem de mal borràs. Gairebé tot penja d´un fil. Aquests dies, fa pena, fàstic i paüra veure el caos volcànic dels carrers d´algunes ciutats del país. Tot plegat, amb el vist-i-plau i l´atiament soterrat del populisme. Un es pregunta si el paraigües de “Podemos” i/o Comuns realment xuleja o tan sols pretén cercar l´embolic permanent. Alguns dels seus líders –en constant presència davant les “carxofes” audiovisuals– fan palès que no sabem a què juguen. Sí…, però no ! Des del propi Iglesias, passant pels Iglesias i parella, Monedero, Echenique, Colau o Joan Ribó (batlle de València). Está clar que fan molt més que desvariar quan ho situen tot a la llibertat d´expressió. Qui són ells per a donar lliçons en aquest tema ? Les formes ?
És ací entenc que m´he de plantar. I ho faig recorrent a la llegenda del viatge a l´infern d´en Pere Porter. Dit altrament, de les calderes d´en Pere Botero. Tinc la percepció que no en coneixen la llegenda. Situem el seu naixement fa uns 1.950 anys enrere, a cavall entre les comarques del Maresme i la Selva.
Després que la Inquisició en prohibís la difusió durant dos-cents anys, un Mossèn de Blanes (Joan Teixidor) en va fer un resum. Tothom anava “escurat”, degut a una forta crisi econòmica. Potser, si fano fa, com ara. Raó per la qual molta gent s´endeutà més del compte, com el nostre protagonista. Llavors, tenia 37 anys. Tot i això, a empentes i rodolons, se´na va sortir i els liquidà. La pega rau en que no s´havia inscrit legalment l´escriptura que així ho acreditava.
Quan es van presentar les autoritats a casa seva per a embargar-lo, ell demanà un dia d´ajornament per a poder desplaçar-se a Maçanet, on havia de cobrar un deute. Pel camí, es va trobar amb un cavaller que duia dos cavalls, convidant-lo a pujar a un d´ells. Tan amoinat el va veure que finalment li explicà el seu neguit. Llavors, li suggerí d´anar a la notari Bosoms, per a sortir-se´n amb èxit. El titular del despatx, però, era mort, de feia anys.
| Entrada a l’infern (Gustave Doré, 1861) |
El notari era mort de feia anys, però això no semblava cap impediment. En Pere acaba pujant al cavall i…
“Al cap de una hora que fórem a cavall, després de haver passat grans valls, montañas y grans mars, entràrem per una gran boca de una peña feta a modo de una cova molt fosca y, al cap de un rato, hisquérem a un gran pla, que tot era foch monstruós y gran número de gent de totes classes y estats que patían grans torments.
[…] Després vaig vèurer la ànima de mossèn Jordà, prebere de la vila de Pineda, qual estava en mitg de dos donas, una de cada costat, y estava en un llit de quatre pilars, tot foguejant de differents torments.
[…] Y després la ànima de mossèn Phelip Roger de Calella, procurador que fonch de dits vescomptats des de que lo eccelentíssim marquès de Aytona los comprà; y lo dit Roger diu que fou lo qui posà dissenció entre los vassalls y lo senyor.
[…] Jo vaig vèurer com aportàvan la dita ànima en uns llochs molt horrendos, plens de calàpats y serps, que espantarían a tots los del món.”
| Infern. Taula de Sant Miquel (s. XIII). Soriguerola, Cerdanya |
I en una de les calderes hi troba el notari d’Hostalric, que li confessa que és allà per la mala passada que l’hi havia fet, i li diu on pot trobar el document que necessita, a la pàgina 27 d’una llibreta amagada sota una rajola de casa seva.
Sembla que el tema està en vies de solució, però Pere Porter s’adona que no serà tan fàcil quan li demana al dimoni:
“Tu que me has aportat assí, trau-me’n”
Lo dimoni me respongué: “Sabeu, Porter, com mon offici és aportar ànimas y cossos a l’Infern; no és mon offici tràurer-ne ningun”, y se’n anà.”
| Infern (1505-1530). Anònim. MNAA, Lisboa |
Al mateix temps, tota la gernació de dimoniets estaven més que farts de la presència d’en Pere Porter, per les seves contínues exclamacions de “Jesús, Maria i Josep”.
“Porter, no anomènias aqueixas paraulas que nos atormèntan molt.”
Luego isqué lo dimoni que me aportà allí y me digué: “Porter, si voleu eixir de assí haveu de invocar lo sant al qual tingau més devoció.”
Alashoras, jo pleguí les mans y demaní favor y ajuda al gloriós sant Jaume apòstol, y al mateix temps aparegué un home molt gentil y resplandent, vestit com a pelegrí, qual me donà un cordó que aportava cenyit y me digué: “Porter, vina y segueix-me y pren un cap de cordó y ten-lo ben fort que jo te trauré de eixa mala gent y te aportaré en terra santa.”
Així fou com pogué escapar del regne de Satan i, a partir d’aquí, tot hagués estat molt fàcil si el sant hagués fet bé la seva feina, però, inexplicablement, un cop tornat al món terrenal, en Pere no es troba a Tordera sinó al Camp de Morvedre, al País Valencià. Per sort, un negociant torderenc que es troba allà el reconeix amb dificultat, degut a l’estat depauperat després d’aquelles vacances infernals, que havien durant cinc setmanes. En Pere es refà i torna:
| Infern (Església de Santa Maria d’Arties, 1580) |
“Ab què lo dia de Tots Sants del any 1608, estant la gent molt descuydats, entrí jo per la vila de Hostalrich y quant me veren entrar estigueren molt espantats y admirats.
[…] y un fill de un tal Sorell de Tordera del qual havia vist en lo Infern, me digué: “Donchs, Pere Porter, de a hont veniu? Me han dit que sou estat en lo Infern. De allí, què portau de nou?”
Jo li responguí: “He vist vostre pare en lo Infern, que està ben governat y ben calent, que no té fret.”
En mig de la incredulitat i de la burla generalitzada, Pere aconsegueix que els batlles d’Hostalric i de Tordera l’acompanyin a la casa del difunt notari:
“Molta gent de la vila nos va seguir per vèurer què succés tindria aquella cosa, y per saber si jo era boig o sabi.”
| Paisatge infernal (del Jardí de les Delícies) (Hieronymus Bosch, 1480-90) |
Després d’un munt d’incidents més, i ja dins la casa, Pere demana que aixequin unes rajoles i:
“Luego las varen alsar y, a la última, trobaren un manual petit, en lo qual hi era la dita escancel·lació. Y vist lo llibre, tots quedaren espantats y admirats. La gent ni parlaven ni se movien que apareixien encantats, que lo trobar lo llibre los confongué a tots y luego me agenollí y alsí los ulls al cel y diguí: “Gràcies vos dóno, Senyor Déu meu y a tota la Santíssima Trinitat…”
uperar les seves propietats i la seva credibilitat, participant en diverses ocasions en el Consell de la Vila de Tordera, fins al 1627. Abans, però, encara va haver de fer front a la Inquisició, que li prohibí de dir res sobre el que havia vist a l’infern.
Pere Porter va recuperar les seves propietats i la seva credibilitat, participant en diverses ocasions en el Consell de la Vila de Tordera, fins al 1627. Abans, però, encara va haver de fer front a la Inquisició, que li prohibí de dir res sobre el que havia vist a l’infern.
