Escrivim aquestes línies des de la tristesa i la impotència. Som un col·lectiu petit i ens diem SOSPosidòniaMenorca. Fa cinc anys que existim i el nostre objectiu és conscienciar sobre la importància de conservar les praderies de Posidònia Oceànica a Menorca. La nostra feina s´ha intensificat progressivament aquests darrers anys, fins arribar a la punta màxima de problemàtica d’aquest estiu intensificat malauradament sempre al mes d´agost. Comptem amb ciutadans voluntaris al voltant de l´illa que observen la pressió nàutica sobre les praderies i denuncien els fondejos irresponsables damunt posidònia, aquesta planta tan important per a la salut de la nostra mar i que, malgrat tenir un decret capdavanter en la seva protecció que prohibeix explícitament aquests ancoratges, no s´està complint completament.
Quan ens és possible, arribem fins les embarcacions que divisem a prop de la costa i a les cales i expliquem als navegants que la posidònia està protegida i, si cal, informem que no poden fondejar damunt d’ella, que hi ha una llei que la protegeix i que s´ha de complir. Alguns reaccionen bé, altres es senten sorpresos i no reconeixen el seu error, altres atacats i es mostres agressius i mal educats. Fem també una feina pedagògica, d´explicar on poden fondejar ja que existeix una aplicació nomenada Altles Posidonia, gestionada per la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear que informa de quines zones són aptes per al fondeig a cada cala. Després la nostra feina continua a casa, amb la recopilació de fotografies i vídeos submarins que pengem a les xarxes a mena de denúncia i registre visual que ens és útil també per a la quantificació del dany fet per l´activitat nàutica d´esbarjo i la identificació de les zones que necessiten més control. També donem part i denunciem al telèfon posidònia que la Conselleria de Medi Ambient ha posat a disposició de la ciutadania per aconseguir la seva col·laboració quan veuen males praxis i fondejos il·legals. El telèfon posidònia comunica llavors la situació als vigilants i si cal als Agents de Medi Ambient, però aquest telèfon no soluciona molta cosa, ja que per exemple, les reiterades denuncies fetes de la zona de la bocana del port de Ciutadella, no s´han materialitzat. Així també, constatem que molts fondejos es fan a partir de les 19:00 hores per pernoctar, quan els vigilants ja han acabat la seva jornada. Per tant, les dades que es manegen de percentatges d´embarcacions que s’han recol·locat no són dades sobre la totalitat de les males praxis, sinó només d´un sector de l´illa (bàsicament la costa sud) i de franges horàries que coincideixen amb el seu horari laboral.
Aquest estiu la pressió nàutica del mes d’agost ha estat brutal a Menorca, sembla que hem fet un pas enrere del què havíem avançat des de l´aprovació del decret de Posidònia al 2018, ja que la quantitat d’embarcacions ha augmentat significativament i les infraccions també, perquè rallem de moltes més. La massificació a la mar de Menorca i la problemàtica dels fondejos il·legals s´agreuja amb la proliferació de l´ús d´embarcacions de lloguer, les que no necessiten permisos de conduir, les boat-partys (com “ botellons” marins) que s´han posat de moda, on vàries embarcacions abarloen una al costat de l´altra (sobre posidònia o no) i on el que menys importa és quasi sempre el respecte a l´ecosistema marí, i incloses algunes empreses xàrter de grans eslores, en que els patrons no respecten prou el decret de protecció. Hem constatat un fort increment de fondejos irregulars per part de velers francesos, valencians, catalans, holandesos i britànics, però també molts de navegants que tenen la base en ports menorquins que diuen desconèixer encara aquesta normativa.
Menorca disposa de molt pocs vigilants de la posidònia a tota la illa, la majoria ubicats a la costa sud. A la costa nord, sembla que no hi ha ningú. Tot plegat insuficient per cobrir les necessitats actuals. Es dóna el cas del Port de Fornells i la Reserva Marina del nord, on conflueixen diverses administracions sense efectivitat ni coordinació pel que fa el tema de la vigilància i protecció. La Conselleria de Medi Ambient no posa prou vigilants de la mar als mesos punta per a que es compleixin les seves pròpies lleis. Els abocaments contaminants dels emissaris submarins de les depuradores acaben per tancar el cercle -un tema al que no es dona solució-. Paradoxalment a terra, si comets una infracció el pes de la llei cau sobre el ciutadà, amb totes les conseqüències. A la mar, campi qui pugui.
A SOSPOSIDÒNIA MENORCA volem una illa que podem llegar als nostres fills, amb la mar tan blava i plena de vida com la coneixem (gràcies en part a la posidònia), amb un aire net i amb uns ecosistemes sans i equilibrats, perquè la salut del nostre entorn, és la nostra salut. Que puguin tenir suficient aigua per beure, cales netes on nedar com les hem conegut noltros, vegetació suficient per oxigenar l ´aire i la mar , energia neta que provingui del sol i del vent, serveis públics de qualitat i feines no precàries amb sous dignes, cosa que no està passant.
Ara a Menorca tot es capitalitza i es turistifica, els ports, l´art, el camí de cavalls, les coves subterrànies, la mar, les estrelles, el camp… Es porta masses de gent on abans no n´hi havia i amb qualsevol excusa, empesos per l´ambició del sector turístic que és un depredador insaciable, perquè us fixeu que mai estan contents, sempre els sembla que manca una mica més. Ajudats pels sectors “progressistes” empesos per una idea errònia, al nostre parer, de desestacionalitzar. La desestacionalització és una quimera. La gent que ve vol mar, platja, sol i diversió (en totes les seves modalitats) i el turisme sempre es concentrarà els mesos de juliol i agost. Però afegim que, moguts per una propaganda de Menorca enganyosa, molts cops, es desplacen per tot per poder admirar i assaborir aquests productes que s´ofereixen com si la nostra illa fos un hipermercat.
El projecte de Menorca no hauria de ser introduir nous productes al mercat. Podria ser proposar-nos desenvolupar una Reserva de Biosfera real i seriosa, i anem cap a direccions oposades. Els polítics entren en aquesta dinàmica i ens volen vendre com a turisme de qualitat que hem d´exportar i proclamar als quatre vents. És un engany. Morirem d´èxit, com Eivissa, com Mallorca, les nostres Illes germanes. Elles estan a la UCI, nosaltres en estat greu.
Demanem que es governi bé, per als interessos de tots, no només del sector turístic, i es posi més recursos per a la protecció de la nostra terra i la nostra mar, que han estat fins ara distintius de la nostra Illa. Els esdeveniments globals dels dos darrers anys han mostrat clarament que ha de canviar la nostra manera de viure, perquè aquest model no és sostenible. L´explotació massiva dels recursos naturals per part del turisme i l´oci no ens ajuda a mantenir aquest equilibri, els doblers que guanyen les empreses nàutiques i els negocis sobre la mar no compensen la pèrdua de biodiversitat a la que ens enfrontem si les praderies de posidònia desapareixen i amb elles la transparència i el color que caracteritza la nostra mar. Serem els menorquins els que recollirem els fruits d´haver perdut la nostra qualitat de vida i la nostra terra.
Impulseu altres models i sectors per sortir d´aquest parany.
