La segona quinzena d’aquest mes d’octubre es va iniciar amb una vaga a la recollida de fems, deixalleries i recollida selectiva que afectava 49 municipis de Mallorca i tots els de Menorca. Poc s’ha explicat, el motiu de la mateixa, que no era altra que la unificació de sous en el sector i l’assoliment d’un conveni marc per a les Illes Balears. La pandèmia del COVID-19, ha posat moltes coses al descobert, entre elles, la necessitat d’uns serveis essencials forts, que començant per la sanitat, passant pel sector de la neteja, estan en moltes ocasions, debilitats per anys de retallades i en altres per l’externalització, quan no la privatització d’aquests serveis.
La vaga, és un dret constitucional, tant com votar i és pràctimanet una de les poques eines que té la classe treballadora per poder lluitar pels seus interessos, però el dret a vaga en molts països no
està permés i en el nostre, des de que tenim el règim del 78 està sofrint atacs, al igual que la resta dels drets dels treballadors que han vist més de cinquanta reformes parcials del Estatut del
Treballador, sempre per anar enerere com els crancs.
Crida l’atenció que Ajuntaments que es diuen progressistes (eufemisme per no dir esquerres) , tot i que ho són en el nom, però molts de cops no en els fets, s’hagin atrevit a decretar uns serveis
mínims del 75%, sense negociar amb el comitè de vaga ni el sindicat convocant, en una clara acció provocativa i coactiva amb la intenció de deixar sense efecte la convocatòria de vaga, per acabarho d’arranjar es despengen dels acords que van permetre la desconvocatòria, en el que a canvi de fer una recollida ràpida del fems acumulat durant la vaga, en lloc de pagar hores extra no es descontaría els dies de vaga, cosa que s’ha practicat i fet en diferents conflictes laborals. Després es queixaran de l’augment de l’abstenció, però hom hauria de recordar que quan les “esquerres fan polítiques de dretes”, al final la gent acaba votant l’original.
És cert que hi ha Ajutaments (com el de Maó) que en els darrers anys han fet un esforç de millora de les condicions salarials i laborals, dels treballadors de la recollida de fems, però en una vaga
general i aquesta era una vaga general de sector, les contradiccions socials i les reivindicacions de classe, estan per damunt de les condicions concretes d’un municipi o d’una empresa. La lluita no era contra una concessionària o un Ajuntament, la lluita era per unificar condicions que en ocasions poden ser abismals. Per exemple a Eïvissa la mitjana d’un conductor és de 30.000 € i d’un peó 21.000 € anuals, a l’altre extrem podem posar els treballadors de les Deixalleries de Menorca que en la seva majoría no arriben ni als 900 € mensuals, nets. L’Objectiu d’aquesta vaga, justa i necessària, era anar tots junts, en un conveni, per millorar la situació d’uns treballadors que se’ls considera essencials, però després en moltes ocasions tenen unes condicions salarials i laborals inadmissibles. Té per tant, molt de mèrit que els treballadors de les contractes amb millors convenis col.lectius, en l’actualitat, hagin entés aquest objectiu i s’hagin mobilitzat, participant en la vaga, fent valer aquella dita de: “avui per tu i demà per jo”.
Deia abans, que la vaga afectava a 49 municipis de Mallorca, perquè? Palma, Calvià i Pollença no eren convocats, perquè el servei en aquests municipis està gestionat per empreses municipals. El
mes de febrer d’enguany, en el programa de ràdio Hora 25 de la Cadena SER, parlant del mite de les privatitzacions, posaven com exemple Huesca, una ciutat de poc més de 50.000 habitants que
recentment, ha recuperat la gestió de la recollida de fems la qual cosa ha suposat una gestió més eficient, més barata per l’Ajuntament i boni bé doblar els sous dels treballadors. Recuperar serveis
no és fácil, però tampoc impossible.
Ja és hora de que a Menorca i a la resta de les Balears, els Ajuntaments entenguin que el millor, més eficient i més barat, és el servei públic i quan més prest es comenci a iniciar un procés de
remunicipalització de serveis millor. L’Equació és fàcil, tots els beneficis de les empreses privades que gestionen aquests serveis, passen a ser gestionats per l’administració pública, millorant per
tant el servei i les condicions salarials.
Ser d’esquerres, perdó, volía dir progressites (no fos cosa que algú s’enfadés) ha de servir per millorar entre altres coses les condicions salarials i laborals dels treballadors, però també per practicar la solidaritat, la fraternitat i pensar globalment tot i que s’actua localment, no fer-ho, com passa amb molts equips de govern que es diuen progressites, no deixar de ser una contradicció
amb allò que diuen defensar, o com a mínim, una clara manifestació de travestisme ideològic.
