Se´ns acaba el mes d´octubre. D´ací a un parell de mesos, direm
adéu al 2021. Un any íntegrament marcat per la tenalla de la COVID.
Com passa el temps, ben bé sense adonar-nos-en. I resulta que, avui
al vespre, el govern de torn ens torna a entabanar amb el maleït canvi
horari. Ningú no l´entén. A banda que, de fa molts anys, anuncien
que eliminaran una mesura que no acontenta ningú. Sobretot perquè
els suposats motius que la justifiquen semblen un parany immens.
“Pel novembre, bona sembra” Que li ho diguin als pagesos” ! És un
suggeriment vàlid per a tothom, en la mesura que cal renovar el
compromís de mantenir un tarannà proactiu en front de la vida. És
clar que, alhora, “pel novembre, abriga´t bé !” La tradició d´una bona
castanyada ens refrega el record que s´ha acabat la màniga curta.
Paral·lelament, m´agradaria ajudar a treure el seu sentit trist i negatiu.
A banda de la temàtica-difunts, fóra bo plantejar-se la idea d´elevar
el sentit vital de la pròpia existència… Toy i això, essent conscient
que massa sovint predico al bell mig del desert, sento el desencís de
veure massa persones adormides en la rutina invariable del dia a dia.
“Pel novembre, bones castanyes, torrades i bunyolades”. També
nous, olives i patates… Tradicions que mai no han de decaure. Ens
enlairen l´esperit, aferren al terrer i escalfen el cos. Refermen el sentit
de pertinença al territori que ens ha vist néixer i –de passada—ens
ajuden a integrar-nos-hi de ple.
Els adagis també fan la seva tasca a l´hora de rebobinar conceptes
cabdals en la nostra evolució. Un dels que mai no oblido és el de “pel
novembre, Tots Sants, el primer…i Sant Andreu, el darrer”. Contra la
pena de recordar aquells que ens han deixat, l´antítesi final d´un sant
que fou el primer apóstol en seguir a Jesús. A casa nostra, se celebra
amb xocolatades i cercaviles de gegants… Un contrapunt molt adient
a l´hora de prendre volada i ànims nous per a mirar sempre endavant.
Davant del desencís i el possible desànim acumulat arran la
pandèmia, tibem encara d´un altre refrany fantàstic: “novembre és el
mes millor. Tant de bo que n´hi haguessin dos !” La saó d´aquest mes
ens ha d´anar de conya. Fem-ho possible, doncs, afemant el nostre
esperit !
