“Yves Montand”

La casualitat ha volgut que hagi tingut ben pocs dubtes en triar el tema d´aquest article. Fa un segle que va néixer (13 d´octubre de 1921) i s´acompleixen 3 anys de la seva mort (tal dia com ahir, 9 de novembre). Crec que es presenta gairebé sol. Tothom n´ha sentit a parlar, poc o molt. Si més no, des de la doble faceta d´actor i/o cantant italo-francès. Nascut a la Toscana, els seus pares emigraren a França, abans no fes un anyet. El principal motiu aduït el xifrà son pare en fugir del règim d´en Mussolini.

De ben jove, començà a ésser cantant de music-hall… Fins que, als 23 anys, fou descobert per Edith Piaf –a París– fent-lo membre de la seva companyia. Això li comportà una projecció internacional de força nivell. Tant que, després de casar-se amb l´actriu Simone Signoret, protagonitzaren diferents films. Tot i que la parella sembla ésser que marxava prou bé, consta un “flirt” amb na Marilyn Monroe, amb qui va compartir cartell a la pel·lícula “Let´s Make Love”.

Si ens centrem en la vessant musical, de ben segur que la cançó que més fa li projectà va ésser la del “Bella ciao”:“Una mattina mi son  svegliato, o bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao. Una mattina  mi son svegliato e ho trovato l´invasor”.

Passant ja al seu pensament, sempre em va semblar un personatge summament interessant. Dessota una imatge de bohemi “gigoló”, no deixava indiferent ningú. Altrament, així ho reflecteixen algunes dites seves… Com ara “la pitjor covardia rau en saber què és just i no fer ho / Ni un llibre ni una pel·lícula poden pas canviar la societat. N´hi  ha prou amb que la gent obri els ulls / Ens cal gent de bona voluntat,  sense considerar la seva opinió política. I tots junts assegurarem una  bona supervivencia: aquest hauria  ´ésser el repte”.

Interioritzant aquest gruix, tenim material suficient per un debat profund. L´entorn actual que ens deixa el planeta –amb temes tan punyents com l´entabanament col·lectiu post-COVID19, el canvi climàtic, la greu distància social entre classes han de remoure –sí o sí– el cor de les persones. No essent així, el mateix Yves ens lapida amb una frase brutalment genial: “encara que no t´ocupis de la  política, ella s´ocuparà de tu”. Som-hi, doncs ! Els dies van caient i “tot està per fer i tot és possible”. Ens ho recorda Miquel Martí i Pol.