El nou anunci del Ministeri de Sanitat del govern diu així: “Els que senten que no poden amb la seva vida. Als quals no els falten ganes, sinó que els falten forces. Els que estan, però no estan. Els que es veuen superats. Normalitzem el que ens pot passar a tots. Parlem de salut mental. I si necessites ajuda, demana-la.”
Se’m posa la pell de gallina cada vegada que ho sento. Moltes persones després de la pandèmia, entre les quals m’incloc, han patit molt. Persones que potser mai havien estat malaltes. Persones que fins i tot no estant malaltes, han perdut éssers estimats. Uns altres han perdut els negocis, el treball, etc. Moments que ens han superat a tants i tants que no hem trobat al voltant persones que puguin animar-nos. No puc estar més d’acord amb aquesta campanya.
Normalitzem si cal demanar ajuda, normalitzem si cal anar al psicòleg. No ha de ser motiu de vergonya. Sembla que només puguem tenir mestres en l’època escolar. En realitat sempre ha estat una sort trobar a algú que pugui ensenyar-te a aconseguir allò que vols. Mestres de diferents tipus estan en molts llocs. Un psicòleg no deixa de ser un mestre per a guiar la teva ment cap al ben estar emocional. Les coses ni arriben en un dia, ni se’n van en 24 hores.
.- Aquest és un article d’en Juan Juncosa i AMIC per a Menorcaaldia.com
