“Setmana de barbuts, setmana d’esternuts”

Som al bell mig de la considerada com a setmana més freda de  l’any.En aquest entorn, amb l’afegit pandèmic, pretenc animar el  personal amb un adagi ben escaient. Ningú no hauria previst –ja fa  22 mesos– que “la broma” de la COVID duraria tant. Potser el que  molts ignoren és que la majoria de sants que ens marca el calendari  duien barba: Maur, Pau, Antoni abat, Fructuós i Vicenç, entre d’altres. 

Un refrany més que referma la tradició popular diu que “per Sant  Antoni fa un fred del dimoni“. Ben bé a dues setmanes de La  Candelera, encara és d’hora per a establir si la segona meitat de  l’hivern esdevindrà dura o plàcida.“Si la Candelera plora, l’hivern és  fora. I, si riu, és ben viu“. Caldrà prestar una atenció especial als  comunicats de l’oratge dels diferents canals televisius. Amb els  avenços científics i tecnnològics actuals, ho encerclaran més que bé. 

La barba no ve a ésser, únicament, un pur ornament estètic dins la  iconografia de llurs imatges. La saviesa i la tradició populars  estableixen que, quan se la deixaven, alguna utilitat real en devien  treure. Un altre punt –sense confirmar, tanmateix– prefixa que els  nascuts a l’entorn d’aquestes dates solen tenir males puces. Un  temperament àrid, malcarat, esquerp, desplaent, galdós,  malconformat, desairós i repulsiu. Déu n’hi do ! 

“Quan vénen els tres barbuts –Sant Pau Ermità, Sant Maur i Sant  Antoni Abat– vénen els freds cascarruts / Si plou per Sant Pau, hivern  adéu-siau. Però si fa sol, ve un hivern nou / Si per Sant Vicenç fa bon  sol, de cada cep se n’omple un bot. Si plou al matí, la meitat de vi…  I, si plou a la tarda, la collita esguerrada“. 

Entroncant la meva reflexió amb la llarga durada de la pandèmia,em  genera un desencís immens copsar com de malament s’han  gestionat les coses des de la primeria. La classe política no aprova ni  de bon tros ! Encara que només fos pel contingut del “quan veuràs la  barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar“. Per contra, quan no  era un all, era una ceba. Parir normes blanques o negres, tancar  restauració i oci nocturn anava en funció de les vacances d’estiu,  Pasqua o Nadal. Encara no he vist dimitir ningú avergonyit de la seva  poca llum en la matèria. Ans al contrari. Es creuen que tot ho fan de  conya. “Si surt amb barba, Sant Antoni. Si ho fa amb cua, serà el  dimoni“.