Deu fer catorze anys que, el darrer dia de gener, em despenjo amb un “clàssic”: dedicar un article de premsa a la figura del seu fundador, Sant Joan Bosco. No penso cansar-me´n. Un personatge que admiro i tinc com a referent des de ben petit. Em van enamorar molts dels
seus valors: l´estil senzill, l´estima a la mainada, l´afecció per l´alegria i la música, el compromís social i l´ajust a criteris d´esforç… Ningú no m´ha regalat res al llarg de la meva vida. La base que vaig rebre en els seus centres, tanmateix, m´ha obert un munt de portes, a la vida.
Raó de més per sentir-me obligat a expressar-los el meu agraïment.
“La bona educació és el germen de moltes virtuts”: heus ací un repte bàsic que marcava el seu apostolat. Es tracta de “fer sempre el bé, mentre tinguis temps”. “Sense deixar per demà allò que puguis dur a terme avui. Tal vegada no tinguis la possibilitat de tenir aquest demà”.
No es tracta d´ésser ampul·lós ni de fer cap escarafall. Tot es pot afrontar des d´un perfil molt més planer, silent i cofoi. Allò que costa tant esdevé una tasca molt més fàcil i, fins i tot, engrescadora. “L´oci ve a ésser un vici que n´arrossega molts d´altres… El pitjor enemic és la mandra. Cal combatre-la sense defallir”.
Dom Bosco moria, tal dia com avui, l´any 1888. Tretze anys abans, havia nascut el gran poeta Antonio Machado, que ens deixà el 22 de febrer de 1939. Estableixo certs punts de connexió entre les tesis del primer i el nucli dels poemes del segon: “todo pasa y todo queda, pero lo nuestro es pasar, pasar haciendo caminos, caminos sobre el mar”.
Dom Bosco deia, si fa no fa, el mateix amb altres mots: “ànim ! Tot passa. Estima el teu treball i mai no deixis de complir el teu deure diari… Una hora guanyada a l´albada és un tresor a la tarda”.
Interpreto el conjunt del seu llegat com una crida a la santedat. “No es tracta d´ésser bo, sense esguerrar cap ni un dels propis actes. Hem de saber esmenar-nos”. Pot semblar una frase bonica, de cara a la galeria. Amaga, emperò, l´eix del seu “sistema preventiu”. Una mena de full de ruta que fixa les pautes a les aules de l´orde. Al cap i a la fi, Dom Bosco mantenia que “l´educació depèn de la formació del cor…I de la sana educació del jovent se´n deriva la felicitat de les nacions”… En el marc d´un món tan summament convuls, aquests principis tan elementals poden i han de bastir el corriol per on tothom hauria de deixar-se portar. Essent així, viuríem en una bassa d´oli.
En clau eclesial, el Sant Pare actual és argentí, amb ascendència a la companyia dels jesuïtes. Que Déu ens el conservi per molts anys, tenint en compte, però, que ja en té 85 ! De cara a la seva successió, reitero el què ja he insinuat alguna altra vegada: la meva aposta i/o predilecció passaria pel desig de veure –al seu lloc– un cardenal salesià: en Cristòbal López Romero, titular de la diòcesi de Rabat. El mes de maig d´enguany en farà 70 i, per tant, li resta corda i marxa per a força temps… Vull pensar que, igual com hem vist força canvis en els gairebé 9 anys del Papa Francesc, tindríem la sort de copsar un rumb i unes pautes amb “segell” salesià en en el si de l´església. El temps ens ho dirà, en el benentès que el que jo penso no té cap base específica, lògicament. Això sí, somiar és de franc.
D´alguna manera, advoco per recuperar un tarannà més missioner a la seu de Sant Pere. Molt en línia amb l´exemple d´un altre salesià, que fa 36 anys que arribà a Etiòpia: el pare Alfred Roca, que fou mestre de novicis d´en Cristóbal a la primeria de la dècada dels 70.
Espero i desitjo que ningú no m´acusi d´haver-me desviat de l´esperit salesià al conjunt d´aquest article dedicat a la figura del seu fundador: Visca Sant Joan Bosco !… Vuit dies enrere, en un altre article a lloança de Sant Francesc de Sales, llençava floretes a un i altre. Aquest és el patró dels periodistes i Dom Bosco ho és del món del cinema. Tant la premsa com el setè art són dos camps que abasten una panoràmica Impressionant a la societat actual. Tant de bo que, dessota el guiatge dels seus estendards, facin per projectar-nos un futur més esperançat en clau social. Bona falta que ens fa !
… bien dicho, los que están de fiesta son los salesianos, no nosotros, así que bien poco nos importa… los supuestos valores que decís transmiten, son los mismos que los padres intentan transmitir a sus hijos en cada una de las familias de ésta nuestra sociedad, no aportan nada nuevo, sino que eso lo intentan publicitar con un envoltorio apologético relleno de confesionalismo, o sea nada, un producto vacuo e interesado… en cuanto a las quinielas para el próximo dictador de la teocracia vaticana, pues buen provecho, es más divertido elucubrar sobre el próximo campeón de la liga de balompié… viva el periodismo, viva el séptimo arte… a la religión, que le den…