“Inflació desbocada”

Fa mesos que al.lucino amb la parsimònia i la lentitud eixarreida del govern espanyol. Sóc tremendament crític davant l’allau de temes que grinyolen. Una de les coses que més em rebenta –a banda d’una més que evident manca de reflexos– la situo en la valoració o anàlisi global que en fan: sempre s’escuden en la conjuntura internacional. Començant pels dos anys i escaig de pandèmia. Seguint amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna. Sense passar per alt el cost de l’energia. Tot plegat recau a la butxaca del pobre consumidor. L’índex de preus al consum presenta ratis de 3 dècades enrere (7’50%, al març). Amb la previsió d’algun economista contrastat (com en Santiago Niño Becerra) de repuntar fins a taxes del 12%. Què més ha de passar per a reaccionar i adoptar mesures de xoc ?

No havent superats els efectes de la crisi de 2008, l’entorn empitjora dia rere dia. En època de vaques grasses i amb el crèdit barat, molta gent es va endeutar alegrement. Sobretot en l´àmbit del mercat immobiliari. Fruit d’allò se’n desprèn una cartera d’hipoteques que presenta un saldo viu d’uns 455.000 milions d’euros. La majoria d’elles referenciades a l’Euríbor. Un índex que marcava –a finals d’aquesta setmana passada– un -0,048%, màxims de setembre de 2016. Al pas que va tot, la cursa per a cotitzar de bell nou en positiu és a tocar. Tenint en compte que això no passava des de febrer de 2015.

Conseqüentment, les properes revisions pactades dels préstecs produiran més d’un esglai. Mentrestant, la cantarella de les rodes depremsa dels dirigents diu que tot marxa raonablement bé. Quin país!

Tant costa requerir urgència a les autoritats del “paraigües” que significa la U.E.? No poden copiar, alhora, mesures dràstiques –a l’estil germànic– per tal de nacionalitzar alguna empresa energética? Si més no,garantirien el subministrament i un preu adient i raonable.

Tanco la columna reproduint una frase antològica del gran Benjamin Franklin: ” mentre puguis, estalvia per a la vellesa i la necessitat, perquè el sol del matí no dura tot el dia “. Això sí, mai no deixaré de requerir criteri, decisió, urgència i compromís social al govern. Els paguen per a pensar. Els impossibles es podrien fer al moment. Els miracles triguen un pèl més. Creuant-se de braços, les coses no s´arrangen pas soles.