Avui, som al bell mig d´allò que sempre havíem conegut com a “tridu pasqual” (dijous, divendres i dissabte sant). De ben petit, recordo la perfecta dicotomia entre costums religioses/litúrgiques i vacances acadèmiques al llarg d´aquests dies. Malgrat un entorn social totalment capgirat i laic, quan algú expressa –a hores d´ara– desinterès en les processons, gairebé se l´acusa de trair un principi global únic.
Tot és tan summament diferent que actualment la majoria pensa tan sols en escampar la boira a indrets de platja i muntanya. Per contra, els qui optem per restar “at home” podem ésser considerats, fins i tot, bestioles estranyes. He de dir que tant se me´n fot. No em preocupa gens ni mica. Cadascú és lliure de construir el propi espai, certament. Al meu entendre, que aquella suposada fe uniforme d´abans s´esquerdi i/o relaxi cal imputar-ho –en bona part– a la manca de carisma i proximitat per part de la cúria.
Sense voler ésser nostàlgic sinó realista, al cap i a la fi és bastant normal que tanta gent no senti res de tot plegat, en absolut. En aquest punt, no demano pas grans homilies des de la trona dels temples. Em conformo bàsicament amb el testimoni personal dels preveres i dels religiosos. Potser no hem sabut transmetre el fenomen de la transmissió generacional de forma adient. Ara bé, pretendre talment com si el misteri de la Passió fos un acte col·lectiu obligat del qual un no es pot deslligar, és un error ben gruixut.
Bé que tenim cura de transmetre –a les noves generacions– altres costums recurrents de l´àmbit social i cultural, en sentit ampli. Els considerem ben bé com a estampes inherents a la infantesa.Una mena de guió de la pel·lícula de la pròpia vida.
No advoco pas per l´escepticisme. Oi que les televisions, però, ens projecten –aquests dies– films com ‘Quo vadis’, ‘Les sandàlies del pescador’, ‘Els 10 manaments’ o ‘Ben-Hur’, entre d´altres? Per què, doncs, hi ha qui s´esborra d´assistir a actes litúrgics “empassant-se”
aquest producte, com a bàlsam reparador? Acabo, per tant, reclamant coherència/rigor a uns i altres (pastors i fidels). Amb tot el temps de lleure que tenim, aprofitem la desconnexió per a establir una reflexió personal profunda. Segur que trobarem punts de canvi.
