“Victimiste de pe a pa”

Intento defugir sortir en cap foto. Dit altrament, fer coses per a ésser vist. Potser, sense adonar-me´n, encara puc patinar algun cop. Sempre, m´he considerat un cul de mal seient, molt analític/crític. Em sento altament peculiar i –sense cap orgull– no vull caure en el tòpic de viure en la mediocritat de deixar passar els dies monòtonament…

…En aquest sentit, em cou el “paperot” ploramiques i de persistent esgarip per part de bona part dels dirigents que tenim al principat. No puc entendre l´objectiu que els ha dut a “endollar-se” en la moma política. Vull pensar que, per damunt de tot, els hauria de moure un perfil de compromís social i d´obertura a tasques d´entrega a la gent. Sobretot, la més necessitada. Per contra, presumeixen de vestits ostentosos, rodes de premsa a tort i a dret i queixes constants contra els del “país veí”. Fa massa anys que dura la broma i arriben a avorrir.

Recórrer –un dia i un altre– a la tàctica de voler entabanar tothom amb missatges recurrents de confusionisme i queixa passa de taca d´oli. Predicar la cantarella de la manca de diàleg –i, a hores d´ara d´un “Watergate a la catalana”, amb el cas Pegasus– arriba a l´esperpent. Admetent les cabronades derivades, per exemple, a l´entorn del manit “1.O”, els manca un punt d´honestedat, humilitat, rigor i seny… No té nom i són vergonyants i putrefactes els tripijocs d´un ens tan ombrívol com el tristament famós CNI. Tanmateix, poso en dubte la capacitat d´imaginació i reacció d´uns i altres quan estem ancorats en un punt on anem enrere com els crancs.  ´economia catalana sempre s´havia distingit per la senyera de l´empenta, el seny i un bon cabal d´idees positives. D´uns anys ençà –tot i ésser ben lícita la possibilitat de plantejar un nou estat– la deriva secessionista ha difós i diluït tots els eixos capdavanters que fixaven pautes a la
resta d´autonomies que configuren el país de la pell de brau.

S´ha demostrat abastament que aquesta tàctica teatral és inviable i prou inútil. No funciona i ens fa perdre pistonada. L´economia del territori ja no tiba pas com abans. La creació de “caus” o parades com l´ANC, l´AMI, el Diplocat, el Consell per la república i altres no ens ha servit de res. Són un cabal de fum. La conseqüència directa es projecta envers el gemec, la culpabilització de l´adversari i  l´exigència de punts de trobada per avançar. No serà que tan sols els val la confrontació ? Un altre gall ens cantaria. No me´n cap ni un sol dubte.