Skip to content

“OTAN No! Bases fora!”

Una carta de l'Associació de Vesines d'Es Mercadal


Aquests dies, i fins el sis de maig, tenim a Menorca la flota de l’Euromarfor fent exercicis militars al mar, simulant una guerra de mines. Aquestes unitats de l’OTAN, que ara empren Menorca com a base per a les seves pràctiques, van donar-se a conèixer sobretot a partir de la declaració de guerra d’Occident contra el terrorisme global, quan van intervenir en les operacions Active Endeavour, l’Enduring Freedom i Atlanta, en zones de l’oceà Índic. Escenaris de guerra reals que sempre són lluny i que desconeixem o oblidam fàcilment, però dels quals en formam part per una sèrie d’interessos que els nostres governs –els del Gran Occident lliure i democràtic- diuen defensar.

Però una cosa és el que diuen –pau, estabilitat, seguretat- i l’altra el que en el fons persegueixen –control de recursos naturals, creació d’àrees d’influència, fabricació d’enemics a mida, justificació del negoci d’armes i de despeses militars… Pura exhibició imperialista i patriotera amb la que s’atorguen el paper de ser la policia del món, i amb la que fan i desfan segons convé, amb una hipocresia que els delata vergonyosament, d’Ucraïna al Iemen o Somàlia, d’Israel a Palestina, del Marroc a la República Saharauí, de Turquia al Kurdistan, Siria, Iraq, Líbia, Afganistan…

I què tenen a veure, l’Euromarfor i aquests exercicis militars a la nostra idíl·lica, tranquil·la i biosfèrica illa de Menorca, amb tota aquesta geografia de conflictes i interessos? Potser res? Potser quelcom que ja ens va bé perquè sota el paraigua de l’OTAN ens sentim segurs i protegits? Perquè ens hem convertit en simples espectadors, i tant és mirar a qui juga a fer la guerra com a qui mor fugint de la guerra?

On són els vaixells del govern per ajudar a la gent que s’ofega al Mediterrani? Qui ven les armes, les mines, les bombes, i qui posa les fronteres?

Potser la línia que separa la dignitat de la indiferència fa temps que l’hem traspassada, blanquejant el feixisme, blanquejant el psoe, blanquejant l’OTAN. Convertint en normalitat unes polítiques, uns negocis i unes estructures militaristes que res tenen a veure amb la pau.

Per açò, des de l’Associació de Vesines d’Es Mercadal volem mostrar el nostre rebuig a les maniobres que es fan aquests dies a Menorca i, a la vegada, reivindicar de nou l’ideari pacifista tot recordant que les lluites per la pau i el desarmament no han caducat, sinó que, precisament ara més que mai, necessiten recuperar la visibilitat i
reincorporar-se al costat de totes les altres lluites per a la transformació social.

Perquè som i serem antimilitaristes sempre!


Comments (2)

  1. Si Vis Pacem Parabellum. Es molt xulu y molt “guay” dir que est antimilitarista, anti sistema y anti estat; ara be, no hi ha que confondre, sa raça humana es dura, molt dura i destructiva, i tots els drets on ara creiem tenir els peus ben fermes cauen com si fos arena quan un dictador o simplement un “agresor”, per democratic que es vesteixi arriba al poder. Sa nostra vida es un joc d’equilibris, una lleu de la “Selva” molt mes dura de la que ens creiem a ses nostres casetes blanques i tranquiles. Si vols pau estiguis preparat per a tot, fins i tot per a la guerra, encara que no ens agradi. Fer l’estrúç i cantar el “cumbaya” no es una opció

  2. Jan Mcfarnell, la nostra idíl·lica, tranquil·la i biosfèrica illa de Menorca, es manté així perquè hi ha gent que treballa per la pau. Està molt bé parlar des d’Es Mercadal mentre ens prenem un ginet, però una altra cosa és implicar-se a treballar de veritat per la pau. Això és el que fan els nostres militars, assegurar que Menorca segueixi sent idíl·lica i tranquil·la. Tota la resta és demagògia barata

Deja un comentario

Your email address will not be published.