És una pregunta important. Acceptar alguna cosa és igual que resignar-se? Potser és una pregunta filosòfica. Jo no ho veig així. Lluites per no estar malament. Et diuen que la situació és la que és i que no pots canviar-la. Has d’acceptar-la. Diuen que no pots nedar a contracorrent. Que si no acceptes el moment que vius i lluites contra ell llavors no seràs feliç.
Hi ha molts, dits i refranys sobre acceptar les coses. Sobretot, una malaltia. Per a mi acceptar-la, no és el mateix que resignar-se. Clar que després de viure molt de temps una situació és fàcil rendir-se. De totes maneres, vull creure que tenir la il·lusió de poder o intentar canviar les coses no és dolent.
Estic totalment d’acord amb acceptar allò que no pots canviar. D’aquesta manera evitaràs patir. Mantenir una petita flama viva, un desig que algun dia aquesta situació pugui canviar, si no és obsessió pot ser bona.
El món avança amb passes de gegant. En l’àmbit de la medicina els assoliments que s’estan aconseguint són inimaginables. Pròtesi que pots moure amb la ment, persones que poden tornar a caminar, persones amb Parkinson que poden tornar a menjar soles. Repeteixo, crec que mantenir una petita flama sense obsessionar-se pot ser bo.
Posats a posar refranys, “L’esperança és l’últim que es perd”. Canviem resignar-se per esperar que arribi el moment adequat?
.- Aquest és un article d’en Juan Juncosa i AMIC per a Menorcaaldia.com
