“Qui calla consent”

Cada dia que passa copso més que visc en un món de covards.  Sense voler fer-me el destraler o el pessimista, hi ha massa coses  que fan que no anem a l´hora: la pandèmia, les guerres, l´atur, la fam,  els desnonats, el canvi climàtic, el preu de l´energia, el nivell prou  baix d´un bon nombre de polítics i altres factors no fan altra cosa que  acréixer el desencís de la gent. Veig que cada cop són més els qui  s´ancoren en el menfotisme. Malgrat que bona part d´aquests temes  els afecten –en major o menor to– s´estimen més callar. Potser  arriben a pensar que, després. no tindran eines per a defensar-se. 

Quan ens atenen deficientment i/o de mala gana en una oficina  bancària, un punt de l´administració, un centre sanitari o un comerç  no s´hi val a callar. Hem de fer valdre els nostres drets i presentar  una queixa formal (per escrit), a fi i efecte que les coses millorin. 

En base a una prudència poruga, també sovint em declaro contrari a  la tesi que “a boca closa, no hi entra mosca”. Diuen que la paternitat  de la dita pertany al mític Miguel de Cervantes. Equivalent al “llengua  muda, mai no fou batuda”. Com a ciutadans, estem sotmesos a un  seguit de normes i deures. Alhora, però, hem de fer valer uns drets.  

Pel propi carrer, podem topar-nos amb alguna acció incívica d´algun  altre. Per què no hi plantem cara, en nom d´una suposada comoditat?  Se´ns pot recomanar romandre callats a fin d´evitar res  contraproduent. Malgrat tot, jo segueixo creient en l´inconformisme.  Intento veure´l associat al coratge de dir les coses correctament. Sic! 

Moltes vegades, s´ha de saber callar. Jo, el primer. Si més no, en  base a l´adagi que diu allò del “per la boca mor el peix”. Respondre  sense pensar-se-la pot comportar que ens pengin l´etiqueta de  bocamoll, indiscret, espieta, xerraire o bocafluix. Com deia el clergue  anglicà i poeta satíric Charles Churchill, al segle XVIII, “fins i tot en el  cor d´un heroi, la discreció és la millor part”. Raó no li´n faltava. 

La discreció val més que qualsevol eloqüència. Callant, s´aprèn a  escoltar. Escoltant, s´aprèn a parlar i parlant, es clou el cercle:  s´aprèn a callar.Hi ha diferents maneres indiscretes de mostrar-se  discret: per por al què diran, submissió a regles de bona conducta,  prudència, subtilesa, pedància egocèntrica o per una cortesia que no  es té. Val la pena prendre´n nota, sense oblidar altres recursos.