Potser i només potser… la vida és com un tauler d’escacs. Pot ser que juguis contra altres adversaris i guanyis o perdis. Què tal seria si juguessis contra tu mateix? Evidentment, la vida es tracta de compartir. Per tant, jugar contra un altre per diversió està bé. Creixes i evoluciones.
És diferent si l’adversari és per a tu considerat com un rival. Guanyis o perdis no et sentiràs bé. Potser penses que en la victòria hi ha eufòria. No t’ho negarà ningú. Però és només passatgera. Amb el temps comprovaràs que vèncer a un adversari, només val la pena si en joc hi ha una alguna cosa realment important. I amb important em refereixo a coses importants a la vida com la família, la salut i poques coses més. Pel qual una victòria realment no significa res, no aporta res.
I si juguessis contra tu mateix? Per l’afany d’aprendre, de millorar, de superar-te. Realment sona bé. Però difícilment superaràs els teus propis límits. Per tant, si la vida és un joc, sigui d’escacs o del que sigui. Viu-lo amb les persones que vols que estiguin en la teva vida. Aquelles de les quals vols envoltar-te. No t’importarà tant si guanyes o si perds i sempre serà divertit, al mateix temps que instructiu. Estaràs preparat per si toca fer una lluita real.
En definitiva, queda’t amb aquesta idea. Envolta’t i juga, viu i diverteix-te amb gent que t’apassioni i que com a mínim no et resti.
.- Un article de Juan Juncosa i AMIC per a Menorcaaldia.
