La història de com el Pati de sa Lluna i l’Església de Sant Diego va ser recuperat per al poble d’Alaior i per Menorca, és la història de com la perseverança pot fer possible que els somnis es puguin fer realitat.
De petits molts havíem jugat en aquell pati màgic, on pervivien els costums antics de conviure plegats, de compartir vivències i rallades a la fresca, on diferents cultures havien trobat el seu cau i vivien feliços la seva existència. Allà convivien fabricons de sabates i de bijuteria, famílies d’alaiorencs i de musulmans, i els darrers anys es van instal·lar uns joves, que noltros anomenaven hippies, i que cantaven i ballaven, i que produïen una atracció especial sobre els més joves.
Amb el pas dels anys tot es va anar deteriorant: les fàbriques es tancaven, les cases buides «s’okupaven», i els més vells veien com poc a poc l’esperit del pati s’anava perdent.
Per açò, no és d’estranyar que quan vaig ser parlamentari (entre el 1991 i 1994) vaig demanar diferents vegades que s’habilités una partida pressupostària del pressupost del Govern Balear per iniciar la compra de l’edifici, sempre amb la resposta negativa del PP. Fins i tot el 1994 vaig presentar una Proposició No de Llei sobre la compra del conjunt de l’església i el pati, i com no el PP va votar en contra.
En arribar a l’alcaldia d’Alaior l’any 1995, una de les nostres prioritats era comprar el conjunt de Sant Diego (església i pati), i el 1998 vam iniciar el procediment per poder comprar l’església de Sant Diego al Bisbat i vam rehabilitar aquell espai emblemàtic que estava en molt mal estat i que amenaçava ruïna.
Però el tema del pati era més complicat, ja que encara que el propietari estava disposat a arribar a un acord, el problema eren els ocupants dels espais del Pati de sa Lluna. Allà hi havia de tot, gent amb lloguer legal, okupes, tallers artesanals,… de tot. Entre els anys 1999 i 2003 vam negociar amb tots i cadascun dels habitants del pati per resoldre la seva situació. A uns els van trobar casa on anar, als més vells els van allotjar al geriàtric, i els okupes després d’haver intentat arribar a un acord els van haver de desallotjar. Van ser anys durs, amb manifestacions i encadenaments a les portes del pati per no voler que fossin desallotjats, però la determinació i la legalitat van prevaler, i per fi vam poder buidar el pati d’inquilins, i vam poder avançar amb la compra.
La nostra idea era recuperar el pati per reconvertir-lo en un espai cultural de nivell insular, amb la posada en marxa del Museu Etnològic amb el fons que havíem comprat al Sr. Gabriel Llambies, a més de convertir els diferents espais en lloc de trobada cultural.
Durant aquests anys havíem tingut negociacions amb el Govern perquè s’impliqués amb la compra i definitivament, essent batlle en Pau Morlà, el Govern de les Illes Balears va comprar amb fons de l’ecotaxa l’edifici del Pati de sa Lluna l’any 2005.
Semblava que llavors tot seria costa avall i prest començarien les obres de rehabilitació, però van haver de passar 5 anys des de la compra perquè començassin les obres de restauració integral de l’immoble.
Es va aprovar un pla d’usos, es va tramitar el projecte de rehabilitació de tot el conjunt històric, i es van cercar fons estatutaris, fons europeus i recursos propis de la CAIB per finançar el projecte final d’obres. Les obres van començar l’any 2010. I no van ser unes obres fàcils ja que l’edifici es trobava molt deteriorat.
A partir del 2016 ja es va poder emprar l’interior del pati per a diverses activitats culturals i ciutadanes. I, novament, gràcies als doblers de l’Impost de Turisme Sostenible (ecotaxa) es van engegar els projectes de recuperació de les grisalles i la contractació de tot l’equipament de l’immoble.
Tot i que encara queden pendents temes de gestió i d’organització administrativa, la passa endavant feta gràcies al Govern de Francina Armengol ha estat extraordinària.
La història va començar l’octubre de 1994, quan vaig presentar la Proposició No de Llei per a la compra del Pati de sa Lluna, i ara, 28 anys després, s’inaugurarà oficialment. El conjunt de Sant Diego, l’església i el pati, seran del poble d’Alaior i de Menorca, i tindran un ús cultural. I oblidarem tot el que ha anat malament, perquè al final del llarg camí hem aconseguit el que volíem. Gràcies a tots els que han fet possible aquest somni.
