“A fer punyetes”

Expliquen que el cantant de country Toby Keith estava conversant amb Clint Eastwood (92 anys). El cantant li va preguntar: que feia per a continuar actiu i brillant a la seva edat? Clint, va respondre: “Quan m’aixeco cada dia, no deixo entrar al vell”.

Amb això només volia dir que la seva actitud no li permet estar ple de ràbia, o de queixes, o del fet que ja és moment de quedar-se a descansar i un gran etcètera d’afirmacions que es prenen com a certes a partir d’una edat. Cal mantenir-se, viu, amb ganes, sentir-se capaç… no és el DNI qui marca la nostra edat, sinó la nostra actitud.

Després de llegir això em vaig dir a mi mateix “a fer punyetes” amb la malaltia i amb el que pateixo. Un canvi d’actitud és el que necessito i començar a creure’m que dins de tot el dolent, he tingut sort. “Estic viu”, mai he sigut una persona queixosa i crec que no ho he fet, encara que haig de reconèixer que si havia perdut actitud i motivació. Però recuperaré totes aquestes ganes i començaré a aprofitar-me de mi mateix. E

ls dies que em senti una mica millor, em tornaré més productiu, faré més coses. S’ha acabat deixar entrar al malalt als matins. No, no seré un imprudent. No deixaré de cuidar-me, però sí que no deixaré entrar a la part que diu que no pots, que vas fer i queda’t quiet.