…que no et trobi el sol al llit. Aquesta expressió es comenta tota sola. El dia té les mateixes hores per a tothom. Està clar, però, que qui s’alça tard –perquè mandreja en enganxar-se amb els llençols– perd cost d’oportunitats. En disposar de menys hores, farà menys feina. Tan senzill com això. El bon dia comença de bon matí, a l’alba. En eixir el sol. Aquest principi –sobretot mitjançant certes dites com la del títol– el té molt clar la pagesia. Ha de començar a feinejar amb la llum de l’astre rei. I, quan aquests raigs es ponen, es veu obligada a cloure les tasques associades al terrer.
Sovint, tanmateix, li cal allargar jornades interminables per a escurar/apurar el màxim de possibilitats. Sempre insisteixo en que el jorn té vint-i-quatre hores noves cada dia per a tothom. Cadascú les disposa d’acord a la pròpia voluntat i interessos. Certament, prou sé que hi ha obligacions que ens condicionen. Però, àdhuc en aquesta qüestió podem fer de més i de menys. De ben segur que podem esmerçar molta més empenta i versatilitat de la que ens pensem. Són molts els adagis que remarquen aquesta mateixa línia.
Tot començant, sense anar gaire lluny, per “qui matina fa farina” La mandra és una mala companya de viatge. Convé matinar per disposar de les millors oportunitats. “Pagès matiner, omple el graner / Qui s’alça d’hora, seu allà on vol / Qui primer arriba, primer pua”. N’hi ha molts més: “moixó matiner, troba el cuc primer / de casar-te jove i llevar-te de matí, mai no te n’hauràs de penedir / qui primer cull la flor, s’enduu l’olor | qui primer és al molí, primer mol | qui primer neix, primer peix | qui tard es lleva, tot el dia trota”… En castellà, totds ells es corresponen amb el que diu “a quien madruga, Dios le ayuda”.
Rebobinant, doncs, el món és dels que matinegen. Aquell que es lleva d’hora té més possibilitats de tenir èxit. Pot trobar els millors productes a primera hora, tan bon punt obre el mercat. Per contra, l’argument “defensiu” dels mandrosos –en sentir-se interpelats, per a justificar-se– s’aboca en replicar que, “tan d’hora, tot és tancat”. Fins i tot que “encara no han posat els carrers”. Per tant, que el bon dia no ens agafi al llit. Encara que també diuen que “al llit, tot l’any és primavera”. Mentrestant, “mai no diguis mal d’un dia que passat no sia”. En fer-ne balanç, abans d’anar a fer nones, bo serà trobar el sarró farcit d’esforç continuat i d´un grapat de bones obres.
