El missatge més jove amb les bassetges
esquivava els pardals.
A cada cop de fona s’aixecaven,
com un tot sol, a centenars.
GUMERSIND GOMILA. ELS OCELLS MORTS
El missatge més jove no vol que els pardals entrin dins el bouer, dins el galliner o dins la païssa i es mengin el gra sobrer destinat a les vaques, a les gallines, als galls, als vedells. Ha ideat una estratagema. Caça unes quantes aus amb una escopeta d’aire comprimit i les penja amb cordó d’embalar davant l’entrada del bouer. Fa impressió. Els ocells es van assecant amb el temps encara que la sentor de la putrefacció és absorbida per la palla fermentada i pels excrements de les vaques estabulades. No aconsegueix el seu objectiu. Els pardals continuen entrant dins el bouer i es passegen riallers i festius entre les menjadores; espicossen la palla i fins i tot, a la primavera, fan niu entre les bigues i els racons. És la seva manera de dir al missatge jove que no senten cap mena de ressentiment cap a ell i que cadascú ha d’actuar segons la seva naturalesa. A la resta d’humans els ocells ens donen una lliçó i aquesta és que als vius no ens han de fer por els morts.
