Penjats de la TV i del glamour o brossa de les revistes del cor, goso establir un preludi doble: sempre s’havia dit que la primavera començava quan “El Corte Inglés” pagava un anunci –a la caixa tonta– en encetar-se el mes de març. Per altra banda, durant tres dècades, l’estiu esclatava quan el “gerro” de l’Ana Obregón s’exhibia –en vestit de bany– a la portada de la vomitiva revista “Hola“. Tenia garantit el pagament de les seves vacances a Mallorca… Ve’t ací que, ara, ha volgut colar-se súbitament en un munt de cases del país, mitjançant una nova portada ben tèrbola d’aquest semanari. Pel que s’apunta, la minuta aproximada d’una gestació subrogada –als USA– té un cost que oscil.la sobre els 170.000 euros. No cal patir. La revista se n’haurà subrogat el pagament …i anar-hi anant.
Ser mare als 68 “tacos” genera polèmiques ètico-morals, científiques i polítiques,entre d’altres. No hi té res a dir –aquesta vegada– la “tal” Irene Montero, ministra d’igualtat ? Els rics estan per sobre del bé i del mal. Algú potser li hauria de recordar a l’actriu que un fill no és una mascota. Tal com ella mateixa ha dit, mai més no tornarà a estar sola. Ha pensat, però, en la criatura d’ací a 10/15/20 anys-vista ? Qui en tindrà cura ?
A Espanya, no es permet legalment recórrer al ventre d’una altra dona per gestar un nadó. Aquest sistema obre la porta a fer negoci amb el cos de les dones. Entenc que no plantejo pas cap bajanada. Dos i dos són quatre. Em pregunto qui, com i quan vetlla pels drets dels infants. Poca broma ! El tema –per sí sol– és prou seriós a fi que es prenguin mesures que delimitin un entorn ajustat i coherent. Són massa les escletxes que permeten escapolir-se de tota reflexió i operatòria assenyada en la matèria.Llavors pot primar la picaresca, a banda d’altres elements que ja citava al primer paràgraf.
“You’ll never walk alone” és el títol d’una cançó del musical Carousel (1945). Anys més tard, fou adoptada com a himne pel Liverpool FC. En començar, taral.leja “When you walk through a storm / Hold your head up high / And don’t be afraid of the dark” (quan caminis a través d’una tormenta, mantingues el cap ben alt.No tinguis por de la foscor)
Després de tot aquest poti-poti, crec arribat el moment d’exigir –d’una vegada per totes– a les autoritats que afinin la pròpia actuació. Menys parafernàlia, prou teatre i més concreció a l’hora de parir lleis com cal. No en precisem una allau. Les justes i ben afinades. No essent així, el desgavell campa a tort i a dret. El món es fa ingovernable. No vull viure al regne de “Can seixanta“.
