La matinada del passat dissabte 17 de juny es va consumar el definitiu desacord entre el PSOE, el PSM i l’agrupació d’electors Ciutadella Endavant, que lamentam profundament, i és per açò que volem explicar com vam viure aquestes negociacions i, sobretot, les darreres hores.
Passades les eleccions, l’assemblea es va reunir i va acordar, abans de començar els contactes amb els demés partits electes, que la nostra prioritat seria negociar un govern d’esquerres, sempre damunt programa, i ens plantejàvem la possibilitat d’entrar a formar part d’aquest govern o de quedar-ne fora.
Les primeres converses amb el PSM i amb el PSOE es van donar per separat, i tots dos ens transmetien la seva voluntat de formar un govern d’esquerres tripartit. Aquí ja vam intuir que hi hauria problemes per resoldre el tema de la batllia (el PSOE la volia 4 anys en solitari, i el PSM proposava 2 anys per a cadascun). Per açò, l’assemblea de Ciutadella Endavant va acordar, en una altra reunió, que no entraríem a discutir cadires, i que basaríem les nostres decisions en l’aprovació de dos documents, que haurien de ser pactats amb els hipotètics socis. És a dir, donaríem la investidura si primer es pactaven les bases de funcionament del govern (acord pragmàtic), i entraríem a formar govern si hi havia un acord programàtic satisfactori. Així que ens vam avançar i vam redactar un primer document de mínims, que va ser acceptat pels dos partits, afegint-hi algunes modificacions. En aquest document hi ha una proposta que va acabar provocant controvèrsia, aquest paràgraf diu: “Contractació de personal de confiança d’acreditada solvència i currículum en els camps del Dret i Urbanisme per assessorar i gestionar la Regidoria d’Urbanisme”. És a dir, s’havien de contractar sota el paraigua de “càrrec de confiança”, però havien de ser professionals acreditats, en cap cas havia de servir per repartir càrrecs no electes amb carnet de partit, com veurem que va passar finalment.
El passat dilluns dia 12 vam ser convidats per primera vegada a una reunió a tres i no hi va haver manera que el PSM i el PSOE arribessin a un acord pel tema de la batllia. En el punt d’acabar, el PSM es va despenjar que, ja que no n’hi havia, fos el nostre regidor que assumís la batllia, cosa que ens va deixar sorpresos, com també al PSOE. En la reunió del dimarts, la situació va continuar enrocada. I, de programa, no se’n xerrava.
De manera irresponsable, el PSOE el dimecres va fer unes declaracions a la premsa assenyalant-nos com que havíem comprat la proposta del PSM de fer batlle al nostre regidor Sebastià Servera. Davant el panorama i mala entesa, el mateix capvespre del dimecres, Ciutadella Endavant va decidir redactar un document per ser lliurat a les dues forces i que també servís com a nota de premsa, que exposava que Ciutadella Endavant no participaria en cap més reunió mentre PSM i PSOE no resolguessin el conflicte per la batllia.
Dijous no vam tenir cap nova i divendres fosquet, el dia abans del ple d’investidura, vam rebre notícies que el PSM i el PSOE havien acordat repartir-se en dos la legislatura, cosa que va ser rebuda amb satisfacció per tota l’assemblea de Ciutadella Endavant. Perquè hi hagués acord, però, ens demanaven que entréssim al govern, cosa que, respectant les decisions de l’assemblea, no podíem fer perquè no hi havia un acord programàtic consensuat. És a dir, no volíem firmar de manera precipitada un programa de govern a executar durant els quatre anys de legislatura, amb repartiment de regidories i àrees, un document que necessita coneixement de causa, reflexió i consens.
Els nostres delegats van transmetre als del PSM i als del PSOE que només firmaríem la investidura i que, en cas que volguessin que Ciutadella Endavant entrés en el govern, la concreció del programa pels propers anys, amb el seu cronograma, repartiment de responsabilitats i estudi de necessitats de personal, es faria a partir del dilluns, tot aprofitant que hi ha un mes per concretar el cartipàs.
Per un moment va semblar que hi havia acord, però quan va ser hora d’imprimir, la impressora no tenia tinta, i la reunió es va moure del local del PSOE al del PSM, on la impressora funcionava. Però, en els frenètics 5 minuts
de camí, tot es va malbaratar perquè les exigències del PSOE van canviar i ara eren necessàries dues cadires més per a dos càrrecs de confiança nous. En aquest punt, el PSM es va enfartar i va rompre definitivament les negociacions.
D’aquesta experiència unes quantes lliçons es poden treure. La primera és que pesen les inèrcies i, si les inèrcies han fet créixer l’ullastre tort, és preferible sembrar-ne un de nou amb pagesos diferents. La segona és que per molts esforços que faci una formació petita per pautar les passes a seguir mitjançant documents de treball i marcant distàncies per veure-hi clar, sempre està sotmesa a les pressions de les grans, que estiren sempre segons els seus interessos.
Ciutadella Endavant només pot dir que lamenta profundament que no fos possible un acord, i que ens dol especialment que s’hagi emprat la necessitat de dotar certes àrees de personal qualificat i amb experiència contrastada, que vam plasmar sobre paper noltros al primer document, per exigir càrrecs de confiança, la qual cosa, en darrera instància, va servir per rompre les negociacions definitivament.
Ciutadella Endavant
