Skip to content

“Els ocells tenen memòria de la bondat”

Una 'Història natural' d'en Joan Pons Pons

(Dibuix:. TÒNIA COLL)
(Dibuix:. TÒNIA COLL)

Els ocells tenen memòria de la bondat. Sempre que som a ca nostra vaig omplint una pica diminuta de marès. L’aigua es fonamental per a les aus. Ja sigui a l’hivern o, sobretot, a l’estiu, acudeixen a beure a la pica una quantitat ingent d’ocells que van des de la tórtora fins al tord negre o merla, el verderol, el ferreret, el reietó, el busqueret o el bec de corall vermell.

Trobarien aigua en d’altres indrets de la ciutat però al pati de ca nostra, a més d’aigua, hi troben seguretat. No hi ha depredadors -fa temps que em vaig retirar- i poden beure amb tranquil·litat o fer els seus banys per tal d’eliminar els paràsits amb la seguretat que cap moix, una rata, un xoriguer o un falcó -fins i tot una gavina blanca- els ataqui.

El que em meravella és que puc estar-me una setmana o un mes fora i quan torn a casa i ompl de nou la pica de marès no passen ni deu minuts que els ocells tornen a venir com si el temps no hagués transcorregut, com si tinguessin memòria del gest bondadós. Per açò pens que els ocells tenen memòria de la bondat a diferència dels elefants i dels humans que, malauradament, tenim memòria de la maldat.

Com tracen el mapa mental? Ens visiten cada dia i se’n van quan troben la pica buida? S’avisen quan, a la fi, hi torna haver aigua? Serveixen els seus cants per traçar aquest mapa mental?

Els ocells tenen memòria de la bondat i aquesta qualitat és el millor compàs amb el qual el mapa es pot dibuixar.  


Comment

  1. … vaig decidir llegir aixó per dir sa meva, que hi havia ocells que de bons no hi son gaire, com ses gavines (si, sa marca de los peperos), que son lladregots oportunistes y carronyaires reconeguts… però ja he vist que hi havies comptat amb aço… i si som imparcials, no podem dir que hi ha ocells bons i ocells dolents, ja que tots cerquen a menjar pèr sobreviure, dons ses gavines, com els xorics o els falcons, no poden ser ocells “dolents”, ja que no hi ha de dolents.. es diu depredadors… no siguis disney amb els pardals, si no acabarás siguent tú un pardal també…

Deja un comentario

Your email address will not be published.