A la memòria de John Berger (1926-2017)
Va succeir per aquestes dates d’estiu quan es comencen a recol·lectar les síndries madures i en surten de bífules que els adults donen als infants perquè són massa petites.
Ja de fosquet, tornant a casa, em vaig trobar un fillet que passejava un fanal amb coa pel carrer poc il·luminat i que, a pesar de la claror que desprenia el ciri encès dins la síndria buida proveïda de tallades tosques que semblaven boques i ulls a través de la buidor de les quals es transparentava la llum, semblava com si hagués perdut la resta de la filera de cantants i s’hagués perdut i anés errant per aquest poblet que no vull anomenar i que és blanc com una caragola marina.
Entre curiós, irònic, cansat i preocupat li vaig demanar d’on venia aquella llum. L’al·lot, més despert del que m’havia imaginat, va bufar l’espelma, la va apagar i em va mirar amb uns ulls vius i clars: “Saps on ha anat ara la llum?”
Sí, aquesta era la pregunta important.
… interessant