Heu vist la pel·lícula “The day after”? En la versió de TV3, “El dia de demà”? Explica com, de cop i volta el Corrent del Golf (aquest estiu en moltes publicacions AMOC) es talla i uns científics adverteixen la població. Hollywood hi posa la cirereta en forma d’exageració del gel entrant de cop i des del mar, a Nova York. Aquest corrent és una xarxa complexa de corrents que funciona com una gegantina cinta transportadora global. Transporta aigua càlida des dels tròpics cap a l’Atlàntic Nord, on l’aigua es refreda, es torna més salada i s’enfonsa profundament a l’oceà abans d’estendre’s cap al sud. Durant anys, els científics han estat alertant sobre la seva inestabilitat a mesura que la crisi climàtica s’accelera, amenaçant d’alterar l’equilibri de temperatura i salinitat en què depèn la força d’aquests corrents. A mesura que els oceans s’escalfen i el gel s’esfondra, més aigua dolça flueix cap a l’oceà i redueix la densitat de l’aigua, fent-la menys capaç d’enfonsar-se. Quan les aigües es tornen massa dolces, massa càlides o totes dues, la cinta transportadora s’atura. Això ja ha passat abans. Fa més de 12.000 anys vàrem sortir de l’anterior glaciació i un ràpid desglaç de les glaceres, va causar que l’AMOC s’aturés, provocant enormes fluctuacions de temperatura a l’hemisferi nord de 10 a 15 °C en una dècada!
Ara, un estudi ens diu que el seu col·lapse podria produir-se dins d’aquest segle XXI i concretament entre 2025 i 2095. En canvi, deixaria en paper mullat un informe del 2019 del Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic de les Nacions Unides que va predir que l’AMOC s’afebliria al llarg d’aquest segle, però que el seu col·lapse total abans del 2100 era poc probable. Com van treballar aquest grup de científics fa pocs mesos? Els investigadors van analitzar les temperatures de la superfície del mar a l’Atlàntic Nord en una àrea al sud de Groenlàndia durant un període de 150 anys entre el 1870 i el 2020. Aquesta part de l’oceà s’escalfa amb l’aigua transportada cap al nord des dels tròpics per l’AMOC, de manera que, si es refreda, és perquè l’AMOC s’està afeblint. A continuació, es van restar els impactes de l’escalfament global causat per l’ésser humà a la temperatura de l’aigua per comprendre com estaven canviant els corrents.
Hi ha símptomes del fet que anem cap aquí, però conclusions tan clares, fins ara, no s’havien estudiat ni fet públiques. Per aquest motiu, cal agafar amb pinces aquest estudi, segons ens adverteixen des de l’Institut de Ciències del Mar ubicat al Parc de Recerca Científica de Barcelona. Aquest organisme, depenent del CSIC, ens adverteix d’algunes febleses clares d’aquest estudi publicat a finals de juliol per Nature.
Sigui com sigui, aniran arribant noves dades els anys vinents i dècades, com qualsevol avanç de la ciència i amb el que sí que ens quedem del tot és amb el fet que l’informe sol·licita mesures ràpides i efectives per reduir a zero la contaminació que escalfa el planeta, per disminuir les temperatures globals i frenar el desglaç a l’Àrtic. El punt clau d’aquest estudi és que no tenim gaire temps per fer-ho. Del 2025 al 2095. Una forquilla indicadora clarament però també molt ample.
.- Aquest és un article d’en Francesc Mauri i AMIC per a Menorcaaldia.com
