“L’anciana del riu”

Havia de travessar el riu cada dia per anar a la feina i cometia l’error de posar els peus damunt les pedres que es movien. Dia sí i dia també o es torçava un turmell o queia dins el riu i es banyava i, durant un bon tram, se l’enduia el corrent. Havia de tornar a casa, canviar-se la roba i resar per tal de tenir més sort. Un matí, abans de creuar, va veure com travessava el riu una anciana proveïda d’un bastó. Va córrer per ajudar-la i avisar-la del perill de les pedres inestables. L’anciana va rebutjar el seu ajut amb mals modus. L’anciana va posar els peuets vacil·lants damunt les pedres del riu que no es
movien i va assolir l’altra banda sense entrebancs. La dona va aprendre la lliçó i ho va aplicar, no només a l’hora de travessar el riu -mai més no va caure a l’aigua ni es va trencar o tòrcer un turmell- sinó també en les seves relacions quotidianes.