M’ha mossegat una vespa
mentre collia un brot de raïm
d’una parra alta i devastada
amb l’objectiu de convertir-lo en vi.
Ensoldemà, quan desgranàvem,
ha sonat el telèfon per comunicar-nos
que n’Artur Coll era mort
tot deixant un quadre inacabat.
Hem continuat premsant els grans
i el xurreti ha rajat de la premsadora.
M’he rentat les mans i he sentit
cantar un estol de caderneres.
Cantaven per consolar-nos?
O la seva indiferència ens feia millors?
El dolor de la mossegada del dit ha minvat
incapaç de competir amb la mort.
Beurem una copa de vi en el teu honor
i es conservarà el teu record en els fills,
en els néts, en les obres que ens has deixat.