A finals de setembre ha brotat la ceba marina. La inflorescència racemosa no ramificada formada per més de quaranta flors de pètals blancs i corona d’or, la tija esvelta i curvilínia que pot arribat a fer metre i mig i el perfum delicat de rosa tèbia que no vol molestar la resta de plantes del seu entorn contrasta amb el bulb amb capes de ceba enterrat a l’arena i que s’acabarà podrint deixant damunt el marès o la terra estreta una derrota crepitant de conjur de fades.
Han passat uns pocs dies des de la floració i el raïm va perdent els pètals novicis a poc a poc. Ja sabem com acabarà el seu recorregut tardoral. La bellesa floral desapareixerà, la tija s’assecarà i del mateix bulb o d’un de semblant naixerà passat un any una nova ceba marina.
Mentrestant, les turistes que passen per na Gran de camí a Cala Mitjaneta la fotografiaran sense ser conscients del temps efímer que estan atrapant amb la càmera del seu mòbil.
