Conforme em faig més gran, cada día que passa tinc més la percepció que la societat actual es guia per criteris prou convulsos. En general, no solc entreveure criteris de serietat, compromís, esforç, paraula i ganes d’avançar. Anys enrere, et topaves amb líders contrastats, que seduien grans masses. Actualment, prima –entre molts d’altres– el leif.motiv dels influencers, rapers, polítics de poc nivell, esportistes d’elit (en vàries pràctiques), cantants que recolzen la seva promoció en xarxes socials o mitjans audiovisuals “and so on”. Els emoluments, sou o ingressos que diuen meritar ultrapassen –exponencialment– tot sentit de lògica…
…És en aquest àmbit o entorn que em duc les mando al cap i me’n faig creus. Se m’acut la dita que triada pel títol. Com es pot deixar entabanar la gran massa de gent per “voceros” de programes de teleporqueria ? Del caire de la Belén Esteban, la Rociíto, les Campos i la tira de xerrameques de fireta que venen i parlen de temes insulsos i buits de contingut ? Sort que algun periodista amb cara i ulls com en Ferran Monegal els fustiga i sitúa al lloc que correspon, de tant en tant !
On queda, per exemple, el record i l’enyor d’ un programa de debat com “La Clave”, al llarg de dues etapes dilatades (de 1976 a 1985, a TV2 i, de 1990 a 1993, Antena 3) ? Qui ho diria! Trenta, quaranta i cinquanta anys més tard, la lluita pel “share” dels diferents canals perpetua un grup de tertulians (a sou), que no volen pas deixar anar la moma de cap manera. L’aquiescència dels moderadors tampoc no fa gaire cosa per a sacsejar i/o esbandir l’immobilisme imperant. Tots s’hi troben ben acomodats. “Mejor no meneallo”.
Quan no s’és seriós, una forma gràfica i amena de rebatre-ho és la frase feta immobiliària. Si parlem de mobiliari, hi ha proximitat amb el castellà: per a ells, “tener la cabeza bien amueblada” fixa un pensament madur/endreçat. Aquí canviem cap per pis, per indicar el mateix quan diem d’algú que “no té el pis gaire ben moblat“. Però l’expressió de “tenir el cinquè pis per llogar”, volent dir que a la part superior no hi ha res, no te l’entendran. Ells interpreten el “tener el quinto piso en alquiler” com si tens un pis i l’has posat a lloguer.
Acabo tot pensant que el què acabo d’escriure s’ho endurà el vent… Però no me’n podia estar de dir-ho. Si més no, faig palesa la meva indignació.
