Des de damunt el forn de calç derruït veig un enorme ca negre prenent el sol a l’esplanada, tot just en un encreuament de camins. Com que vaig patir un trauma infantil amb aquests animals i he llegit Faust ferm el meu canet i l’observam tot esperant l’aparició de l’ama o de l’amo. No apareix ningú.
S’assembla a un Golden Retriever però en negre i tots els entesos en cans saben que no existeix aquesta raça. Sembla vell perquè té una barba blanca que podem contemplar des de la distància quan ens mira. No es mou.
Ens barra el pas i ens examina com si fos una àguila reial i noltros dos cucs que no val la pena atacar.
Davallam del forn de calç i variam la nostra ruta habitual amb la por que el ca negre s’alci i ens segueixi. No ho fa.
Aprofit per agafar una drecera que travessa un alzinar i m’acab entretenint cercant cama-seques. En trob un platet i, com que sempre duc bosses per recollir els excrements canins, les puc dur còmodament.
La volta em torna a dur a l’esplanada del forn de calç però en sentit contrari. El ca negre continua ajagut a l’encreuament de camins però ja no està ajagut al sol perquè s’ha fet fosc.
