La llegenda Cherokee explica la conversa entre un avi i un net: “Tinc la sensació que dins del meu cor habiten dos llops que lluiten. Un d’ells és negre, està enfadat i ple d’ira. Decideix barallar moltes vegades sense raó, guiat per la ràbia davant el més petit contratemps. A més, dins del llop negre hi ha enveja, orgull i ego sense límit. L’altre és un llop blanc, desborda amor, pau i perdó. No li agrada combatre, només ho fa quan sent que necessita cuidar-se a si mateix o als altres. Dins del llop blanc hi ha bondat, humilitat, empatia i compassió cap a si mateix i el seu entorn. Tots dos llops, el blanc i el negre, lluiten per dominar la batalla dins meu”. El net li pregunta: I quin dels dos guanyarà? L’avi: “Aquell al qual jo alimenti”. El net: “Quin alimentaràs perquè es quedi en el teu cor?” L’avi va respondre: “Tots dos es quedaran en el meu cor i guanyaran la batalla”. Font: https://celiadelahoz.com/lobo-blanco-negro-leyenda-emociones/
El que ve a dir que hem de trobar l’equilibri entre les dues parts. Perquè cadascuna és necessària segons en quin moment de la vida ens trobem. Jo ja coneixia aquesta llegenda des de fa molt temps, però us animo a visitar la web on he trobat la llegenda i les seves reflexions. Val la pena. Avui en aixecar-me em trobava en aquesta dualitat emocional per això, he recordat la llegenda.
… las sectas religiosas robaron también la misma idea, para crear la dualidad entre el bien y el mal, diosito el perfecto y satán el pillo malote… pero como dice la moraleja, se necesitan ambos, pues ambos forman parte de la naturaleza humana… de hecho, si alguien siguiera siendo creyente todavía, debería asumir que su dios CREÓ la maldad para poder oponerse a ella y aparece como el salvador, porque si no, no tendría sentido… sin demonios no hay paladines y se acabaría el cuento, o el negocio, si prefieren… en realidad, este montaje no lo necesita el ser humano, que desde los albores de su especie siempre ha tenido muy claro lo que es el bien y lo que no, pese a que luego los hechiceros de la tribu viniesen a apropiarse demanera deleznable la autoría de los buenos sentimientos y tal… ya tenemos a los dos lobos en nuestro interior, y luchamos cada día por el equilibrio, no necesitamos intromisión confesional alguna…