La producció de Netflix “La Sociedad de la nieve” de J. A. Bayona, adaptació del llibre homònim de Pablo Vierci, és la candidata espanyola a la 96a edició dels Oscar, segona vegada que el director barceloní és nomenat després d”El orfanato” (2008). Després d’aquesta estrena en algunes sales de cinema, la pel·lícula de Bayona rodada sota el paraigua de Netflix arribarà a la plataforma el proper 4.01.24 La darrera proposta de J.A. Bayona està ancorada més en el cinema del real, del document, de la reconstrucció a partir de fets verídics, que no pas en el territori del fantàstic, cas de relats previs com la superproducció “Lo imposible” (2012) o l’esmentada “El orfanato”.
L’aproximació de Bayona a la tragèdia dels Andes del vol 571 de la Força Aèria Uruguaia l’any 1972 – portada al cinema anteriorment en el film nord-americà “Viven” (1993, Frank Marshall) o en registre documental a “Náufragos. Vengo de un avión que cayó en las montañas” (2008, Gonzalo Arijón) – resulta una nova història tan increïble que acaba superant a la ficció més impensable. “La Sociedad de la nieve” reflecteix una aventura humana sense parangó, també una història comunitària exemplar, a partir d’una èpica dels desfavorits, dels desvalguts, amb una proesa de resistència humana en l’adversitat més gran quan resten atrapats en les neus i aïllats del món.
Enmig d’aquest relat coral, Bayona ofereix la novetat en el seu apropament de la inclusió d’un punt de vista d’un passatger que al final es revela un difunt, com si els supervivents fossin, de fet, morts, ja que han deixat d’existir per a tothom. Aquesta perspectiva li atorga al relat un to més greu mentre que prescindeix de lectures religioses o místiques, un dels trets distintius de la versió prèvia “Viven”.
Bayona excel·leix en els moments més espectaculars, des de l’impacte de l’avió a les muntanyes, amb l’aeronau partida en dos, o en les dues allaus consecutives que van patir els sobrevivents atrapats en el buc de l’avió accidentat. Les preses aèries de les caminades i els trajectes mig suïcides pels cims nevats també transmeten una inusitada força i energia. El cineasta barceloní ha triat un repartiment exclusivament llatinoamericà amb actors com Enzo Vogrincic, Matías Recalt, Agustín Pardella o Tomas Wolf que aporta també major versemblança al conjunt.
.- Aquest és un article d’en JoanMillaret i Valls i AMIC per a Menorcaaldia.
… no vi “Viven” en su momento, entonces me he librado de la típica apologética religiosa de los estadounidenses, por lo visto… Bayona es un director español, al igual que otro español, Amenábar, que tampoco sigue esa tontería de ponerle a todas las historias un toque confesional, pues en “Ágora” hizo precisamente lo contrario, los malos eran los fanáticos católicos, que intentaban acabar con el empoderamiento de las mujeres, con la ciencia e incluso con la biblioteca de Alejandría, si hasta parecían las hordas del ISIS… menos mal que los directores europeos, liberados hace tiempo de esos tics a la hora de hacer proselitismo sutil en sus obras de ficción, están conquistando ahora otros mercados, incluido el americano… a ver si les pintan la cara, pues necesitamos buenas historias, no ñoñerías con fantasías religiosas…