L’acord de govern entre PP i Vox s’ha traduït amb una mesura pressupostària que inclou una partida prou substanciosa (20 milions d’euros corresponents a un quadrimestre) destinada a implantar als centres educatius de les Illes Balears la lliure elecció de la primera llengua d’ensenyament, segons el criteri que cada família adopti per als seus fills. És a dir, la possibilitat d’aprendre a llegir i escriure en català o en castellà i facilitar als centres que ho sol·licitin els mitjans necessaris per implementar la mesura.
Segons paraules del Conseller d’educació del GOIB, Sr. Antoni Vera, “en un primer moment, es permetrà que els pares puguin triar la llengua de les assignatures no lingüístiques a la primera infància, i s’estendrà a la resta d’etapes educatives al llarg de la legislatura. Vull deixar clar que no es trencaran els consensos lingüístics de la llei de normalització lingüística, ni s’incomplirà la llei d’educació de les Illes Balears. El decret de mínims també es mantindrà, perquè en cap cas hi haurà menys del 50% de les assignatures en català”.
El CEME vol expressar algunes reflexions al respecte i elevar-les a l’administració educativa per a la seva consideració.
Hem de tenir ben present que al nostre sistema educatiu no existeix un model d’immersió lingüística, sinó que les dues llengües oficials conviuen dins els plans lingüístics de centre i tenen el pes específic que cada centre educatiu, exercint la seva autonomia, decideix atribuir-los (sempre dins el marc legal vigent).
Dit això, és ben sabut que la llengua és un factor fonamental d’integració social i de no divisió de la societat segons la seva pertinença a un grup social o econòmic. Les persones que s’integren en una societat ho fan perquè poden comunicar-se amb els seus iguals amb el mateix idioma, comparteixen un codi que crea comunitat i sentit de pertinença. Sobretot en un territori amb tanta diversitat lingüística com el nostre, i en el que la llengua pròpia esdevé un factor de cohesió social i un codi de referència comuna. Si part de l’alumnat no gaudeix d’aquesta prerrogativa, des de l’escola estem propiciant una segregació lingüística però també social i econòmica. I això té repercussions en la convivència i fins i tot en el sistema laboral.
Des del CEME considerem que la qüestió de la llengua era un problema resolt a la nostra comunitat autònoma des de fa dècades i que va comptar amb un consens polític que el va fer possible. Ara es torna a posar la llengua damunt la taula com a element de debat polític i social. L’educació no necessita de debats d’aquest tipus sinó de consensos i serenor. Educar és quelcom massa seriós com per encetar escletxes que desviïn el vertader objectiu de l’educació dels nostres infants i joves.
És més, considerem que les prioritats del nostre sistema educatiu són moltes altres i molt més urgents, llargament reclamades per la comunitat educativa: equipaments educatius, disminució de ràtios a les aules, augment de plantilles de professorat, augment de recursos per a l’atenció a la diversitat, condicionament de centres educatius per fer front al canvi climàtic…
Des del punt de vista normatiu, l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears parla del deure de les Administracions de fomentar l’ús del català i de garantir-ne el procés progressiu de normalització. A l’article 4 diu:
1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.
2. Totes les persones tenen el dret de conèixer-la i d’emprar-la, i ningú no pot ser discriminat per causa de l’idioma.
3. Les institucions de les Illes Balears han de garantir l’ús normal i oficial dels dos idiomes, han de prendre les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i han de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes.
Per la seva banda, la Llei de Normalització Lingüística, que va ser aprovada per unanimitat en el seu moment, parla, al seu article 1.b dels deures de l’Administració:
– Assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament.
També és cert que a l’article 18 de la mateixa llei es recull el dret dels infants a rebre el primer ensenyament en llengua catalana o castellana. Una norma que desenvolupa l’Ordre de 13 de setembre de 2004 (BOIB de 18 de setembre de 2004), on s’indica que si un alumne no ha estat escolaritzat, ja que l’etapa d’infantil no és obligatòria, pot demanar aquesta opció de llengua dins el primer cicle de primària. En cap cas en cursos o edats posteriors. Com a norma molt important diu que cap infant podrà ser segregat per raó de llengua.
Aquest darrer extrem també ve recollit a la Llei d’educació de les Illes Balears, que al seu article 135 senyala que no es permet la separació en centres o grups classe per raó de llengua.
Per últim, el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana en els centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOCAIB núm. 89, de 17 de juliol), el que es coneix com a “Decret de mínims”, fixa que com a mínim s’ha de fer un 50% de les assignatures en català. Si per acord de la comunitat educativa es vol augmentar aquesta xifra, pot estar per damunt del 50% que prescriu el decret. Aquest decret també estableix que unes assignatures determinades s’han d’impartir en la llengua pròpia, tant a primària com a secundària.
Des del CEME veiem amb preocupació tant la dimensió pràctica de la mesura adoptada per la Conselleria d’educació del GOIB com també l’encaix de la mateixa amb la normativa vigent citada.
Com a conclusió, afegiríem que cal posar l’accent i els esforços humans i econòmics en solventar els veritables problemes de l’educació a la nostra comunitat autònoma, per tal d’aplicar mesures que redundin en una millora del nostre sistema educatiu i, en conseqüència, també en el nostre sistema social.
… si permitimos que vox consiga reinstaurar el franquismo en las aulas, no sólo tendremos que hablar todos en castellano, discriminando a los catalanohablantes, o si voleu balearomenorquins, sino que no me extrañaría que en poco tiempo intentarían también obligar a nuestros hijos a seguir toda la parafernalia nacionalcatólica, los dogmas de la iglesia, el saludo fascista del brazo en alto, el cara al sol, los uniformes y la sección femenina… acabáramos…