“I què més dona…”

Sempre dic que la motivació, aquesta espurna capaç d’encendre la teva il·lusió pot aparèixer en qualsevol part. Per pura casualitat he topat amb la lletra “Y que más da” una cançó d'”El Duende Callejero” Val la pena que busqueu la lletra sencera. Encara que hi ha una estrofa que vull ressenyar i que diu: “Y aprendí de lo malo y de lo bueno. Que del blanco con el negro nace el gris. Orgulloso de crecer, alzo el vuelo sin querer. Ya no hay miedo, tengo vida” A mi personalment em diu justament que a la vida ni tot és bo ni tot és dolent. Que el que ens succeeix és part de la pròpia vida i que el que cal valorar és tenir vida. En una altra estrofa tal vegada ho deixa més clar dient: “¿A quién le importa lo que cobras? ¿Si te pasas en la obra toda la vida sin tiempo para ti? ¿A quién le imploras para que acorte tus condenas? Si es tu mente la que crea las cadenas. De esa manera de existir. Que ciega y no te deja ver. Que sí, la vida se hizo solo para vivir” Quina forma tan senzilla de recordar-nos que la vida és simplement això. Viure, gaudir dels bons moments, passar els dolents i si és possible aprendre alguna cosa de tots ells. Per cert, existeixen diverses cançons amb aquest títol. Tal vegada en algunes ocasions val la pena buscar solucions o paraules amables en la poesia de les cançons. En les quals espero que pugueu trobar aquesta espurna de la qual us parlava a l’inici.